“Com et guanyes la vida?” “Treballo a Buckingham Palace”. Dimecres a la nit el 33 va emetre un reportatge divertidíssim que se centrava a conèixer el personal de servei de la reialesa britànica: Al servei de la reialesa. L’empresa per dins. La productora és canadenca i no mostra cap mena de prudència a l’hora de relatar interioritats. Exhibeix amb orgull fins a quin punt han arribat a furgar en les dependències més íntimes. No només entrevista criats, secretaris personals i responsables de seguretat de Diana, el príncep Carles o la reina d’Anglaterra, sinó que també inclou imatges ficcionades del que suposa estar servint a palau. Com que les anècdotes són potentíssimes, coneixes tots els implicats i la docuficció t’acosta a aquell instant, la tele ens serveix un plat suculent de xafarderia amb l’elegància pròpia dels britànics. Una llaminadura televisiva que t’atrapa més i més a cada anècdota. Si tot just començar feia certa gràcia saber qui passejava els gossos de la reina mare i quina mena de vincle establia amb els animals per guanyar-se la confiança d’ella, de mica en mica descobries que allò només era per escalfar motors. És impactant el relat d’un dels secretaris personals, que explica que Lady Di li va demanar que fes un forat al jardí, una tomba, per enterrar el fill avortat d’una íntima amiga seva. “¿Vol dir que això és correcte? ¿Ja l’hi ha preguntat a la reina? El jardí és seu...” I Diana va contestar: “No crec que ho pogués entendre”. Al final, però, l’espectador es queda amb les ganes de saber si finalment van enterrar el fetus o no. I és que en ocasions el reportatge, per què s’ha de negar, derrapa en un cert sensacionalisme molt ben disfressat. Divertidíssim l’episodi sobre les relacions extramatrimonials de Carles i Diana i com aquella espiral d’enganys va portar de corcoll el personal domèstic, que s’afanyaven a fer llits. La gràcia del reportatge és que precisament posa el focus sobre els que veuen escenes que els implicats no voldrien que haguessin vist. Periodísticament, però, el més valuós és veure com els especialistes en la casa reial dels principals diaris britànics no tenen cap mena de pudor a l’hora de parlar amb distància i rigor de la reialesa, sense devoció. I el millor de tot és com, a través d’analitzar el personal de servei, són capaços de predir el futur de la monarquia amb Guillem i Caterina. Ens vénen a dir que, per més enrotllats que semblin, amb el temps es converteixen en tan caducs i acostumats al luxe com qualsevol dels antecessors. Com que a Espanya un reportatge així és impensable, prenem nota de l’advertència.
