Males inversions. Com han canviat les coses per a la fins fa tres anys superba, prepotent i impertinent SGAE, sotmesa ara una crisi institucional i econòmica derivada de la fraudulenta gestió de Teddy Bautista i les seves inversions multimilionàries. Els deutes pel projecte Arteria, de compra de teatres arreu del món, són molt grans, i el negoci del dia a dia no pot assumir aquest endeutament. Això pensen els socis que en l’última assemblea general van desaprovar la gestió de la junta directiva, obligada a convocar noves eleccions per al mes de febrer.
Penitència. Però el deliri napoleònic de Bautista, que el 1975 va fer el paper de Judes al musical Jesucrist Superstar, segueix generant penitència. El mes passat l’empresa Wonderland, participada per la SGAE amb l’empresari Luis Alvárez, anunciava el tancament del teatre Caser Calderón de Madrid a causa, van dir, del perill que el seu estat representava per als espectadors. Sorprèn la decisió quan fa uns anys un tros de la façana del teatre va caure i va matar una dona, sense que es produís el tancament. Potser tenen raó els que diuen que tot plegat és una cortina de fum per amagar l’impagament d’alguns mesos de lloguer. La presència de la SGAE en la gestió del Caser Calderón forma part de l’aventura empresarial engegada per Bautista amb Arteria.
Una venda frustrada. Però les desgràcies no vénen mai soles i el mateix juliol la SGAE va paralitzar la venda dels teatres madrilenys Coliseum i Lope de Vega -adquirits per uns vuitanta milions el 2009 dins del projecte Arteria-, sobre els quals hi havia una oferta de 53 milions d’euros de la multinacional de l’espectacle Stage, productora de grans musicals i gestora per arrendament dels teatres. És a dir, 27 milions d’euros desapareguts a l’aire en cinc anys. Imaginem que l’actual junta en situació interina no va voler assumir una pèrdua tan monumental de la inversió. El problema, doncs, quedarà per als que vinguin.
