TOVALLONSNEGRES
Efímers 23/08/2014

La noia de l’Anoia

i
Empar Moliner
2 min

DIU L’ARA que una noia de l’Anoia (i perdó per la cacofonia) va simular el seu propi segrest a la República Dominicana. El pare de la mossa va presentar una denúncia, perquè havia rebut trucades d’un home que li demanava un rescat de 6.000 euros per la seva vida. L’home, hem sabut ara, era el manso de la filla. La filla havia comprat un bitllet d’anada, però no de tornada, cap a l’arxipèlag de les Antilles Majors.

Resulta que la noia volia dedicar-se a la música i, com que ja se sap que la indústria està fatal, va idear aquest, diguem-ne, particular Verkami. Com els dic, la va ajudar el manso, que segurament devia creure en el talent de la seva parella (el va conèixer per internet, i segur que li va cantar diversos temes a cappella ) i, per què negar-ho, devia pensar que dels sis mil euros alguna cosa en sobraria per a una ració de pollo cochifrito acompanyat d’uns didalets de rom. Per desgràcia per a la parella i per al món de la música, la Interpol els ha enxampat. Jo, si fos en Doval, de Picap, no dubtaria a oferir un contracte a la xicota. El disc es podria dir Secuestro (perquè suposo, i és una llàstima, que l’artista es deu expressar en la llengua de Rosa de España). Sense ser una experta en simulació de segrestos (en sóc una simple aficionada) i sense tenir la base de dades dels de la Interpol, diria que no deu haver estat gaire difícil desemmascarar els delinqüents. Fixem-nos en el preu del rescat. Sis mil euros. No és només que sis mil euros sigui poca cosa, i que posats a segrestar sigui preferible picar més alt per, en tot cas, rebaixar. És que sis mil euros és una xifra que delata. Sis mil euros, no pas set mil o cinc mil. Sis mil, perquè sis mil són el que abans era un milió de pessetes. Aquesta noia, doncs, és evident que era súbdita del Regne d’Espanya i que comptava en pessetes.

stats