El nombre en la democràcia

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús¡Quantes vegades no sentiu a dir -veritable lloc comú antidemocràtic- que la democràcia entronitza la teoria del nombre! En el nombre dels votants no s’hi veu sinó un fet material, brutal. Ésser els més, es diu, no vol dir tenir raó. I els partidaris de les diverses teories aristocràtiques, des dels absolutistes als comunistes i als anarquistes, sostenen, no solament que la majoria pot no tenir raó (i això és veritat), sinó que no en té mai. Aquesta tesi fou descabdellada per Ibsen a L’enemic del poble. Tanmateix, ¿és ben cert que en el criteri quantitatiu, numeral, del sistema de les majories, no hi ha altra cosa sinó el fet material d’unes xifres? Això és el que nega, en una nota de la revista italiana La Crítica, el seu redactor G. de Ruggiero. Aquest, tot comentant una obra de Schmidt sobre el parlamentarisme, remarca que el dret de la majoria no radica en el nombre com a tal, i que el nombre només és l’expressió exterior i en certa manera simbòlica de la força expansiva i atractiva d’una política davant d’una altra. Reconeix Ruggiero que no perquè ha estat votada per la majoria una decisió és bona, sinó que perquè és bona (és a dir, apropiada a les condicions històriques d’una determinada associació humana) aconsegueix atraure l’atenció d’un major nombre de votants. Només en aparença decideix el nombre, afegeix Ruggiero; en realitat allò que preval no és el nombre de les testes, que no significa res, sinó l’opinió que s’ha creat un major nombre d’adhesions. [...] En realitat, la força que s’imposa en la vera democràcia no és la força material del nombre, sinó la resultant de múltiples forces socials i psicològiques que actuen sobre la societat política. En aquestes condicions, els determinis de la majoria també poden ésser equivocats. ¿Per ventura no ho poden ésser també els dels jutges? Però cal almenys que les decisions tinguin un fonament jurídic. I aquest fonament els és donat pel sufragi, les xifres del qual vénen a ésser un arbitratge objectiu entre les tendències en lluita.