MEMÒRIA HISTÒRICA
Cultura 30/08/2014

“La nostra prioritat és que declari l’aviador italià”

La justícia d’Itàlia no facilita la llista dels pilots que van bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil

Sílvia Marimon
4 min
“La nostra prioritat és que declari l’aviador italià”

BarcelonaItàlia ha decidit no cooperar ni facilitar informació sobre els 21 aviadors, enviats per Mussolini, que van participar en els bombardejos de Barcelona. Lluny de tirar la tovallola, els querellants pensen fer un pas més. Saben, perquè va rebre un homenatge públic i perquè el govern italià el va felicitar pel seu centenari, que un d’ells, Luigi Gnecchi, és viu. “Reclamarem a l’Audiència Provincial de Barcelona anar-lo a interrogar. Volem citar-lo a declarar. En aquests moments, aquesta és la nostra prioritat”, assegura l’advocat de l’acusació, Jaume Asens. El procés judicial, el primer de tota la història contra els que van buidar els estómacs dels seus avions i van metrallar des de l’aire la població civil de la capital catalana, va començar fa més d’un any. “Tenim pressa, perquè responsables i víctimes tenen més de 90 anys -argumenta Asens-. Itàlia, però, intenta alentir-ho tot i deixar passar el temps”, afegeix.

Un crim de guerra

Els bombardejos, investigats judicialment per primera vegada

El 16 de març del 1938 Mussolini ordenava a l’Aviazione Legionaria italiana de les Balears fer un atac esglaonat sobre Barcelona. Era la primera agressió sistemàtica contra una gran ciutat europea. En més de 40 hores van morir a la capital catalana, que el 1938 tenia un milió d’habitants, més d’un miler de persones. No seria l’últim atac. Els aviadors tornarien a començaments del 1939, a punt d’acabar la guerra. Els avions, baixant en vol rasant, van disparar sobre tothom al passeig de Sant Joan. Va ser un crim de guerra, però judicialment els bombardejos no existeixen. Només si prospera la denúncia de l’associació Altraitalia i de quatre víctimes dels bombardejos es demostrarà que sí que van existir. Com que és un crim de guerra, no prescriu. La investigació, però, no pot afectar cap espanyol. Ho impedeix la llei d’amnistia del 1977, en plena Transició, que impossibilita emprendre accions penals entre espanyols per crims comesos durant la Guerra Civil.

La resposta italiana

Molestos per la insistència i deixant passar el temps

Fa més d’un any que el jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona va enviar a Itàlia una rogatòria per esbrinar el nom dels aviadors i si continuen vius. L’únic que s’ha obtingut, i ho va proporcionar el ministeri de Defensa espanyol, és una llista amb els sobrenoms de guerra -per tant, no reals- dels aviadors. La resposta final del ministeri de Justícia italià, a través d’Eurojust -l’organisme encarregat d’ajudar en els acords entre estats en qüestions judicials-és que no volen que se’ls molesti més. “S’ha suspès la tramitació de la rogatòria”, assegura en un comunicat Eurojust. I afegeix: “La insistència ha tingut un efecte contraproduent”. Com a únic argument per no passar la informació, diu: “El ministeri de Justícia italià ha de resoldre determinades qüestions internes”. Asens opina que és “un menyspreu” a les autoritats catalanes i a les víctimes. La llista amb el nom dels aviadors, però, s’obtindrà. “Tenim dos pèrits disposats a viatjar a Itàlia. Els arxius de l’aviació italiana són públics i, per tant, consultables”, explica Asens.

Alemanya sí que compensa

Itàlia va reclamar indemnitzacions per crims nazis

L’any 2008 el Tribunal Suprem italià va condemnar Alemanya a indemnitzar amb un milió d’euros alguns familiars de les víctimes de la matança de Civitella in Val di Chiana, a la Toscana. El juny del 1944 els nazis van assassinar amb un tret al clatell 203 persones, entre les quals moltes dones i nens, com a represàlia per les actuacions dels partisans. També en democràcia, l’estat italià va cobrar fins als anys 60 el deute contret per Franco durant la Guerra Civil. Itàlia no només va aportar durant el conflicte militars, avions i armes, sinó també importants sumes de diners. El deute ascendia a 5.000 milions de lires.

Què volen les víctimes?

El reconeixement i que se sàpiga la veritat

“La responsabilitat de l’exèrcit italià en la Guerra Civil és un autèntic tabú a Itàlia”, diu Ida Mauro, portaveu de l’associació Altraitalia. Mauro és conscient que el procés per querellar-se contra els que van cometre crims de guerra és lent, però no pensa defallir. “Ens han trucat i ens han demanat informació associacions d’altres ciutats de l’estat espanyol i altres víctimes que voldrien sumar-se a la demanda -detalla-. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, però, no s’han volgut personar com a acusació, tot i que se’ls va oferir aquesta possibilitat. Sorprèn. Suposo que no es vol molestar un altre estat”, reflexiona Mauro.

La majoria de les víctimes volen una reparació moral més que material. Volen que se sàpiga la veritat. “Volen que, amb garanties processals, s’afirmi la responsabilitat de determinades persones, quina era la seva voluntat i quins eren els fets criminals que van tenir lloc i les seves conseqüències. Una de les víctimes m’explicava que encara ningú li havia dit qui ho havia fet ni per què”, argumentava el març del 2013 Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic, quan es va iniciar el procés per investigar els que van executar els bombardejos.

stats