Publicitat
Publicitat

Els alemanys que visiten o viuen a Mallorca també dubten de l'efecte de l'ajut als bancs

Els nostres rescatadors Se senten com a casa

"¿Que quins idiomes es parlen a Mallorca? Alemany". Sebastian Maier, un compatriota d'Angela Merkel que és a l'illa per les platges i la festa, ho diu seriosament. "És veritat. Es parla alemany i també espanyol". Del català no n'ha sentit a parlar mai, però això és lògic, perquè ell es mou en un radi d'acció on tot, però tot, està només en alemany. Amb unes ulleres de sol que no es treu ni ben entrada la nit, el Sebastian seu en un bar de l'Arenal de Palma, al Balneari Número 6, on és molt més fàcil trobar alemanys que no mallorquins. Un microclima on es pot copsar l'opinió dels rescatadors dels bancs espanyols, ja que Alemanya és el país que sens dubte més contribuirà a l'ajut de 100.000 milions d'euros aprovat aquesta setmana. "Em sembla OK", diu, breu i concís, Maier. "Rescat? Quin rescat?", demana Chiara Hermes, una estudiant que passa la calor d'un vespre de juliol amb un combinat a la mà asseguda en una altra terrassa de l'Arenal. El que molts ja no veuen clar, malgrat les vacances, és l'ús que poden fer dels diners els que se suposa que els han d'acabar rebent: els bancs. De fet, quan Mattias Schetter, company de viatge del jove de les ulleres de sol, li explica que els diners públics seran per als bancs, no per als ciutadans, la cosa ja canvia. "No estic d'acord que no siguin per a la gent, els bancs tenen afany de lucre", matisa llavors Maier.

Els que tenen una opinió més clara sobre el rescat són els alemanys que viuen a Mallorca perquè a ells també els ha tocat el rebre. "Espanya necessita ajuda, la crisi es nota molt", assegura Petra Wackermann, que du un forn alemany enmig del casc antic de Palma. Assegura que li ha baixat la clientela i que fa menys caixa. Per Michael Lafourcade -alemany originari d'una família del País Basc francès que fa dotze anys que viu a cavall de València i Mallorca- d'aquests diners "no en sobra res". El que no té tan clar és què han fet els polítics per arribar a aquesta situació.

Lafourcade, que ha hagut de tancar els dos restaurants i el bar que tenia a València i només s'ha quedat amb el de Palma, és especialment crític: "¿I qui ho pagarà això de Bankia? I les retallades que fa el president d'ara... 65.000 milions d'euros en dos anys! Està boig". Culpa José María Aznar d'haver impulsat un creixement econòmic basat en la construcció i el negoci immobiliari, però critica tots els polítics en general.

Hans Jürgen es queixa que els bancs donessin hipoteques amb massa facilitat, que ara embarguin els que no les poden pagar i, a sobre, els hagin de deixar els diners del rescat. "No entenc els polítics espanyols", afegeix sacsejant el cap. Ja fa trenta anys que és a Mallorca i de tant en tant deixa anar alguna paraula en català. Podria tenir edat de jubilar-se però du una pizzeria a l'Arenal, on serveix molts compatriotes seus, i es queixa de la corrupció. "N'hi ha molta i no fan res, Mallorca sempre surt a les portades". Fa poques setmanes els diaris locals duien la condemna de l'exconseller de Turisme Francesc Buils -de la desapareguda Unió Mallorquina- a tres anys de presó pels delictes de malversació i prevaricació. Parla en un to entre indignat i resignat, creu que els diners del rescat són necessaris però no es fia dels polítics, i, amb una lògica molt germànica, explica que ha escrit al govern espanyol donant idees i que ni tan sols li han contestat.

Ingrid Stotzem, una mestressa de casa de mitjana edat que també és a l'illa per fer turisme, no confia gaire en l'ús que els bancs puguin fer dels fons, que els han de servir per recapitalitzar-se, però, com passa aquí, es resigna. "Me'ls haig de creure, no tenim més remei", afegeix. Com els seus compatriotes, no sembla tenir cap recança amb els espanyols i més aviat és solidària: "Mallorca està econòmicament bé, però la resta d'Espanya necessita els diners del rescat".

Preus alemanys

No és estrany que pensi que Mallorca no pateix gaire la crisi. Menys el sol i la platja, s'hi troba gairebé com al seu país, amb el mateix ambient, el mateix idioma i els mateixos preus. A la terrassa d'un bar qualsevol del Balneari Número 6 una mitjana li pot costar uns quatre euros. I si vol visitar el centre de Palma amb un autobús públic li costarà un euro i mig. Però aquests preus no són senyal de bonança: l'autobús, abans del gener, valia un euro i quinze cèntims. Ara, si opta per endur-se pel carrer una cervesa d'un litre en un got de plàstic, cosa que fan sovint els més joves, haurà de pagar uns set euros.

Sabrina Müller, amiga de la noia que no sabia res del rescat, porta un d'aquests gots de litre. Entén que el rescat és una mesura necessària, "perquè tots formem part de la Unió Europea", però es pregunta com es tornaran tots aquests diners i voldria saber quina part dels 100.000 milions d'euros sortiran d'Alemanya. Lafourcade, que també ha viscut a l'Amèrica del Sud, troba "just" el rescat, com també per a Grècia, Irlanda i Portugal. Veu el futur amb pessimisme, però quan se li pregunta si tornarà a Alemanya explica: "Allà l'estat se't queda el 60% del sou, hi ha bons serveis, però aquí fins ara també n'hi havia". Però no ho té clar i tot seguit afegeix que "veia aquest com un país segur" i no entén "com ha acabat en aquesta crisi, que sembla que no hagi de tenir final, com les de Llatinoamèrica".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT