L’OPERACIÓ tornada a la rutina és esglaonada, sobretot en dues fases separades per dues setmanes. Avui és el retorn majoritari a la feina dels afortunats que en tenim, simbolitzat i ritualitzat perquè a les ràdios ens desperten les veus de sempre, a les teles hi veiem els titulars, als diaris deixem de parlar d’estiu i els mestres tornen a l’escola per preparar-se bé per al dia 15. La rutina total, els horaris complets, la marcarà, just d’aquí dues setmanes, el fet de portar la canalla a l’escola i anar-la a buscar. I a Catalunya, entre el retorn parcial a la normalitat del setembre i el retorn total als horaris que marca el primer dia de classe, hi ha sempre la Diada, que per si sola accelera tots els ritmes i ens treu la son de les orelles en onze dies. Sentirem moltes paraules gruixudes aquests dies, en tots els sentits de gruix. Des de paraules transcendents, crides èpiques i clams a la importància fins a estirabots i provocacions de tota mena. Hem intentat agafar forces, tot i que les vacances sempre es fan curtes i el verb desconnectar cada cop és més difícil de conjugar. A la inquietud habitual de tots els primers dies de setembre, i a l’expectativa que hi han afegit uns últims Onze de Setembre històrics, s’hi afegeix que som al 2014 i la tardor planteja reptes inèdits i desconeguts. Ens caldrà estar calmats i engrescats alhora, per això la paraula que trio com a lema per al nou curs és concentració. Quan cal decidir, en moments apassionats i arriscats, convé que cada instant clau ens trobi ben concentrats. Posar-hi els cinc sentits, pensar molt, no precipitar-se ni defugir cap tema, cuidar els detalls i, mentre busquem els encerts, sobretot sobretot evitem el màxim d’errors propis. Sort!
