DES D’AHIR el diari El País té una edició digital amb tots els seus continguts en català. I és una grandíssima notícia que celebro ara i aquí, i ho aprofito per felicitar-los per la iniciativa. Ho faig en primer lloc per cortesia, pel saludable fair play, per elegància, perquè som col·legues en el sentit literal del terme, professionalment. Però ho faig per molts motius més. Perquè la competència sempre és saludable, eixampla el mercat, ens fa espavilar, ens motiva, anima el sector. La riquesa d’un sector comunicatiu en una llengua s’alimenta del màxim de veus. I des d’ara ja som més en el món digital en català. De la mateixa manera que vaig celebrar l’edició en català de La Vanguardia en paper com a signe normalitzador definitiu, seguint les passes que havia iniciat El Periódico molts anys abans, em fa molt feliç el pas que fa El País perquè confirma l’èxit del món digital en la nostra llengua. Un mitjà espanyol reconegut, amb vocació global i tanta presència en castellà a Llatinoamèrica com és El País, busca influència. I ha entès que el català l’ajudarà a trobar-la, pels lectors i el prestigi que li aporta. Un signe de normalitat absoluta. Ho podem trobar lògic, però no era fàcil. És un mèrit que cal donar als pioners en el paper, com l’ Avui i El Punt, ara fusionats i amb canal de televisió propi, a l’èxit d’audiència i qualitat dels mitjans públics, al fenomen de RAC 1, a la feinada pionera de Vilaweb, al model de Naciodigital.cat, a la premsa local i comarcal. S’ha anat configurant un mapa cada cop més ric i divers, amb iniciatives recents com Elcritic.cat. Com més serem més oferta tindreu per triar i comparar. Benvingut, doncs, Elpais.cat. Sort i encerts.
