Una nova oportunitat per a les Balears
Bauzá ha incomodat els seus i ha despertat la societat civil: ara cal veure si l’oposició en treu profit
La legislatura illenca encapçalada per José Ramón Bauzá toca a la seva fi. El president balear firmarà demà el decret de dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions del 24 de maig, que és quan sabrem fins a quin punt la inèdita mobilització ciutadana que han generat les polítiques de Bauzá, especialment en el camp educatiu i lingüístic, qualla en una alternativa de govern. Mai cap govern balear havia provocat tanta contestació, mai havia unit tanta gent al carrer com el 29 setembre del 2013, quan una marea verda, interclassista i intergeneracional, va reclamar l’aturada del decret de trilingüisme (TIL). I és que rere el TIL s’hi amaga la indissimulada voluntat de minoritzar la llengua pròpia a l’escola, la mateixa voluntat que l’executiu de Bauzá ja ha deixat sentir en els mitjans de comunicació públics i en l’administració, una obsessió que ha tingut com a colofó la no menys polèmica llei de símbols, que pretenia acabar amb els llaços quadribarrats que penjaven dels centres escolars en senyal de protesta. Les retallades al mateix sector educatiu, però també les del sector sanitari -fins i tot més greus- , sumades a la permissivitat urbanística de la llei de turisme, han sigut els altres fronts de contestació ciutadana i política, sense oblidar l’afer judicialitzat -del qual Bauzá ha sortit absolt- de la farmàcia familiar.
Bauzá, incomodant fins i tot part del seu partit (PP) i dels seus votants tradicionals, ha trencat el consens de mínims sobre llengua que havia regit durant dècades a la societat balear. Però també ha tensat el debat ideològic amb retallades severes en els serveis socials i amb polítiques urbanístiques pròpies d’altres temps i associades a la corrupció, de la qual, cal dir-ho, Bauzá no ha afegit casos propis al llarg historial que arrossega el seu partit. Un balanç econòmic ambigu -més deute públic i aturada de la destrucció de llocs de treball- pot no ser suficient per contrarestar la mobilització en contra, sobretot perquè a nivell estatal la marca PP cotitza molt a la baixa, com s’ha vist a Andalusia. Veurem si l’oposició de PSIB i Més, a la qual s’afegeix ara el nou actor Podem, sap recollir el clam liderat per la societat civil per donar una nova oportunitat a les Balears.
