Els dos últims casaments als quals he assistit han estat de parelles homosexuals. Ara que parlen tant de compliment o no de la llei i bla, bla, bla, és bo recordar que fins no fa pas gaire aquesta manifestació d’amor era il·legal. O sigui, dues persones del mateix sexe no podien realitzar públicament un acte legal i social perquè una llei els hi impedia. ¿Una llei prohibint a part dels ciutadans formar i sentir-se part de la comunitat? Lleig, oi? Bé, i una discriminació intolerable. Però el debat del compliment de les lleis inclou un subdebat no menys interessant: el desacatament. Si a mi no m’agrada una llei, la puc desobeir? Depèn.
L’Óscar Ramírez és regidor del PP a l’Ajuntament de BCN i president del districte de Sarrià. El torn rotatori entre edils va fer que al novembre li toqués oficiar un casament civil. Problema per al senyor Ramírez? Era entre dues dones i el senyor Ramírez està en contra que dues dones puguin casar-se. I el senyor Ramírez hi és tan contrari que ha declinat oficiar la cerimònia. Ha dit que era un tema personal i finalment ha al·legat objecció de consciència. Ho trobo interessant. O sigui, segons qui pot enretirar-se de la llei. Està bé, no? És com quan allò de la mili, una altra llei contra la qual podies objectar i que va acabar desapareixent gràcies a l’evolució de la societat. Amb una gran diferència, tu objectaves contra la mili i no havies de respondre davant de cap company de partit. En canvi, en Ramírez algun dia es trobarà amb companys i companyes de partit que són homosexuals i, suposo, sent coherent els ignorarà. O aquest cop objectarà al revés?
