Opinió 17/10/2013

Actuem contra la pobresa

i
Miquel Carrillo
3 min

Fa ben poc, amb motiu del Dia Mundial de l'Hàbitat, es va celebrar un debat sobre la situació del dret a la ciutat i l'habitatge. L'Ada Colau, representant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), ens explicava que a la reunió que va mantenir amb el president Mas el juny passat, Mas no creia les xifres de la crisi habitacional a casa nostra. "I no ho deia de mala fe, n'estic convençuda -ens aclaria-, sinó per desconeixement de la realitat". Tinc un altre amic que pensa com el Molt Honorable, perquè a més em comenta que ja no ho veu per les notícies com abans, i que segurament això vol dir que el problema està en vies de resolució, si més no.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ja coneixeu la reacció que va tenir el Govern quan el Síndic de Greuges va treure a la llum les dificultats i mancances alimentàries de la població. És lleig això de dir que a Catalunya la gent passa gana, home. En realitat el que passa és que no veuen Master Chef o qualsevol substitutiu per aprendre a cuinar de debò, trobar les proteïnes necessàries i obviar la seva pròpia i intransferible crisi alimentària. Catalunya no és Etiòpia, què s'han cregut? Mals pares!

Tampoc deveu haver sentit a parlar, com el meu amic i el Sr. Mas, de la pobresa energètica, un concepte teoritzat al nord d'Europa, on no tenir cèntims per pagar la calefacció és un problema molt seriós. A l'Estat també comença a ser-ho: s'estima que el 15% de les llars han d'invertir més del 10% dels seus ingressos en la factura energètica, o bé són incapaces de mantenir la temperatura en un nivell saludable (18-21 ºC a l'hivern), que és com es defineix aquesta nova faceta de la pobresa. Al darrer informe de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE), algunes estimacions apunten que la pobresa energètica podria ser la causa d'entre 2.300 i 9.300 morts prematures a l'Estat cada any, amb especial incidència entre les persones grans durant l'hivern.

En aquesta crisi portem un milió de talls de subministrament energètic, dels 25 milions de contractes a tot el país, amb unes tarifes que s'han duplicat des de l'any 2000 i que continuaran pujant per fer front als més de 30.000 milions de dèficit del sistema energètic. Però podem parlar igualment de l'aigua potable: entre el 2011 i el 2012 es van triplicar els expedients de tall de subministrament que Agbar ha iniciat, afegint la pobresa hídrica a l'equació.

Estem en una situació d'emergència i el pitjor de tot és que no ho sabem o no ho volem veure. Com deia algú aquesta setmana, la pobresa és invisible, es queda a casa i ens consumeix entre quatre parets, sense aigua, llum ni entrepà màgic , com d'altres ens recorden en prime time de manera oportunista i mesquina per reposicionar-se en el negoci de la caritat. I ni quatre parets, perquè els desnonaments continuen, amic meu, Sr. Mas, fins i tot si s'ocupen habitatges pagats amb els diners del rescat bancari i ara en mans de la Sareb.

Però tothom que ha treballat en això del desenvolupament, a Etiòpia o Catalunya, sap que les emergències en realitat depenen dels nostres sistemes socials. Que els riscos que correm, de veure disminuïda la nostra qualitat de vida o de perdre-la directament, és el producte de les amenaces presents i de la nostra vulnerabilitat. I que les capacitats, organitzatives, infraestructurals i de tot tipus, disminueixen aquests riscos. Lliçó elemental que no acabem de veure com s'aplica, en profunditat, a casa nostra. ¿Com és possible que no es posin en joc, a fons, les capacitats presents al parc d'habitatges, amb 450.000 pisos buits només a Catalunya? ¿O que no s'hagi legislat per assegurar l'accés a serveis bàsics com l'aigua i l'energia?

Voldria pensar que és el xoc d'una societat que va arribar a tocar la glòria del G-8 i s'ha arruïnat de la nit al dia el que ens impedeix actuar en una situació així. Però em temo que no és només això, que hem construït un sistema econòmic basat en la mercantilització de béns comuns i de serveis bàsics, anteposant l'afany de creixement econòmic a la necessitat de garantir els drets estipulats a la Constitució, que a l'hora de la veritat hem vist que tampoc eren tan intocables. I, en paral·lel, s'ha construït un nou sistema de valors que estigmatitza el fracàs econòmic i genera exclusió social i l'autoinculpació de les víctimes.

Avui és el Dia Mundial per a l'Eradicació de la Pobresa. Posem-nos en marxa, la pobresa que avui vivim és el nostre fracàs col·lectiu, aixequem les catifes i les persianes i traguem-la a la llum. Serà el primer pas per combatre-la amb èxit, assumint-la i coneixent-la. No és cap plaga bíblica, no s'eradica amb insecticides o paranys amb formatge, sinó reconstruint un sistema social molt més just.

stats