Finalment el magnat dels casinos Sheldon Adelson va fer públic que no construirà Eurovegas, ni a Madrid ni enlloc, per centrar-se en els seus negocis a l'Àsia. Han passat gairebé cinc anys des que, el 2009, el magnat va entrevistar-se a Barcelona amb el conseller Antoni Castells i el president Montilla per comunicar el seu desig d'instal·lar a prop de Barcelona el macroprojecte d'oci i joc. Dos anys després va reprendre els contactes amb el govern de Mas i va presentar unes xifres totalment increïbles, i més en un context de crisi: Adelson prometia 270.000 llocs de treball, una magnitud que per si sola era capaç de rebaixar en diversos punts l'índex d'atur català.
Des d'un primer moment, l'ARA va mostrar seriosos dubtes sobre el projecte per la polèmica personalitat del seu impulsor, pels costos mediambientals i paisatgístics per al delta del Llobregat i, sobretot, perquè suposava insistir en un sector que no requereix mà d'obra qualificada. El magnat va utilitzar el pols entre Barcelona i Madrid per acollir el projecte per posar condicions inassumibles. Va arribar un moment que es va convertir en una autèntica subhasta, amb episodis de pel·lícula com els viatges d'incògnit a Las Vegas de representants dels governs català i madrileny.
Els moments de més ridícul, però, s'han viscut després que quedés descartada la candidatura catalana. Tota la negociació madrilenya ha estat farcida de despropòsits, com la requalificació irregular dels terrenys d'Alcorcón i les tensions entre el govern madrileny i el ministeri de Salut per la intenció del president Ignacio González de voler permetre que Eurovegas quedés fora de la llei antitabac...
Al final ha quedat bastant clara quina era l'estratègia d'Adelson: fer xantatge a les autoritats per aconseguir beneficis de tot tipus (urbanístics, fiscals, legals, etc.) aprofitant-se de l'astronòmic atur espanyol i, després, decidir. Durant cinc anys s'ha dedicat a inflar una bombolla fictícia, amb visites als suposats terrenys, amb cotxes de gamma alta inclosos, muntant un autèntic circ mediàtic en cada ocasió. Un exemple del pitjor estil de fer negocis amb un final més que anunciat.
