Alerta amb les declaracions unilaterals d'independència
Davant de les formidables dificultats que s'observen (que es palpen, de fet) perquè Catalunya pugui celebrar una consulta acordada amb l'Estat, són diversos els estrategs independentistes que han començat a plantejar l'alternativa d'una declaració unilateral d'independència (DUI) aprovada pel Parlament. Marta Rovira, secretària general d'ERC, ho va suggerir per Setmana Santa en una entrevista a Vilaweb, la mateixa setmana que Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat, viatjava a Pristina per conèixer "de primera mà" la DUI aprovada per l'Assemblea de Kosovo ara fa cinc anys. I el dia 14 d'abril Oriol Junqueras insistia a la Ciutadella que el seu partit no descarta la DUI.
Aquesta alternativa és discutible per dos motius principals. En primer lloc, per una raó substancial. No és el mateix oferir a la ciutadania la possibilitat de triar un estat propi en un referèndum que proclamar l'estat propi al Parlament. Per més que el sentiment independentista hagi crescut a les enquestes, ara una DUI seria un frau. El programa de CiU, per ser més exactes, no fa servir mai l'expressió declaració unilateral , ni tan sols la paraula independència . Però no cal pensar en l'electorat en general sinó en termes estrictament parlamentaris. Al Parlament hi ha uns quants diputats que són partidaris de la consulta però també contraris a la independència (i encara més si és unilateral). Previsiblement, en aquest moment una DUI rebria un suport sensiblement inferior al que va rebre la declaració del 23 de gener o la proposició del 13 de març, cosa que inevitablement afectaria negativament la legitimitat de la secessió. (En el cas de Kosovo, si descomptem el boicot dels diputats serbis, la declaració va ser aprovada per unanimitat.)
En segon lloc, la DUI és discutible si es planteja com a mecanisme per a esquivar l'oposició de l'Estat a la consulta. "Si els espanyols no ens deixen fer la consulta, proclamarem la independència", pensen els estrategs, com si els espanyols s'haguessin de quedar de braços plegats després de la proclamació. Aquí, com sempre, pot anar bé fer una ullada a la política comparada. Veure com han acabat algunes DUI en el passat pot ser instructiu per a valorar els riscos d'una DUI que aprovés demà el nostre Parlament.
Per començar, si féssim un recompte, és probable que ens sortissin més DUI fallides que reeixides. L'1 de novembre de 1918 es va proclamar a Lviv la República Popular d'Ucraïna Occidental, que aplegava els territoris de majoria ucraïnesa de l'Imperi Austríac (Galítzia Oriental i Bucovina). Les potències vencedores no van veure de bon ull el nou estat, que va ser annexionat per Polònia després d'una curta vida de 8 mesos. El mateix dia es va proclamar a Timisoara la República del Banat, un altre antic territori habsburguès. Al cap de 15 dies l'exèrcit serbi va envair la República, que va acabar essent dividida entre el nou estat iugoslau i Romania.
Si algú troba que aquests casos dels temps de l'Imperi Austríac són massa rebuscats, podem fer un salt en el temps i situar-nos en l'enfonsament de la Unió Soviètica. En aquest cas, i per ordre cronològic, tenim DUI fallides a Gagaúsia (un territori de Moldàvia de majoria gagaüsa reconvertit en comunitat autònoma ), a Transnístria (un territori de Moldàvia de majoria eslava que manté una independència reconeguda només per Rússia), a Crimea (un territori d'Ucraïna de majoria russa reconvertit també en comunitat autònoma ), i a Abkhàzia i Ossètia del Sud (tots dos territoris de Geòrgia que mantenen la seva independència amb l'únic reconeixement de Rússia). I fora de l'espai soviètic tenim la primera DUI de Kosovo de 1990 i la DUI que el 1983 va conduir a l'anomenada República Turca del Nord de Xipre, un territori independent de facto que només reconeix Turquia.
És evident que Catalunya no té res a veure amb Galítzia Oriental ni amb la República Turca del Nord de Xipre, però el que sí que és cert és que tots aquests casos il·lustren els perills de les DUI no pactades amb l'estat o estats rellevants i/o amb les potències de torn. Si ara Kosovo està a punt de ser reconegut per Sèrbia és perquè la seva DUI va ser autoritzada pels Estats Units i també pels pesos pesants de la Unió Europea. Els catalans no tenen el mateix vistiplau previ: en aquestes condicions, durar 15 dies (o unes quantes hores, com l'estat català de 1934) o esdevenir un conflicte congelat són els dos riscos principals que correria l'estat propi català després d'una DUI aprovada d'un dia per l'altre.
