Publicitat

Almenys, independència fiscal

El govern de Catalunya ha fet la tercera retallada en la despesa des que és al poder. La primera es va fer el 2011. De fet, un dels objectius principals d'aquest govern des que va assolir el poder ha estat reduir el dèficit pressupostari de la Generalitat. S'ha passat del 4,28% del PIB del 2010 al 3,72% del 2011. Aquest últim seria inferior, del 3,29%, si el govern central hagués pagat els 759 milions de la disposició addicional tercera que deu a la Generalitat. Per al 2012 Madrid torna a centrifugar el dèficit cap a les autonomies i els imposa un objectiu força baix, de l'1,5% del PIB. Per tant, el Govern es va veure obligat a fer una segona retallada en el pressupost d'enguany. No obstant, la delicada situació econòmica i financera d'Espanya ha portat el govern central a obligar les autonomies a fer encara un altre esforç de retallada en la despesa. Els plans de l'ajust -llevat del cas d'Astúries- es van aprovar dijous.

El govern de Catalunya és un alumne aplicat de les polítiques que imposa la UE i que, en última instància, exigeixen els mercats. Vol presentar-se com un govern responsable, que no segueix les polítiques de poca austeritat que han portat els països del sud d'Europa. Aquesta no és una política populista, sinó que té uns costos alts per la insatisfacció que crea sobre els ciutadans. Ara bé, més que aquest cost polític, al Govern li deuen pesar principalment dues qüestions.

La primera és que la Generalitat ha de fer uns ajustos en la seva despesa que no es corresponen amb el nivell d'impostos que paguem els catalans. Catalunya és un territori ric dins d'Espanya i, fins i tot, de la mateixa UE. Se situa un 21% sobre la mitjana del PIB per càpita de la UE en termes de poder de paritat de compra. Conseqüència d'això és que Catalunya genera un volum important d'ingressos impositius, però el sistema de finançament actual de la Generalitat no permet que se'n beneficiï degudament, sinó que aquests impostos pagats pels catalans van cap a altres autonomies i, per tant, els catalans es veuen sotmesos a uns sacrificis que en altres circumstàncies serien menys.

La segona qüestió que ha de pesar al govern de Catalunya és que estem navegant dins d'un vaixell que és diu Espanya. I aquest vaixell és evident que té un capità que no l'està portant a bon port. El govern estatal no genera confiança. Sembla que cada divendres en el consell de ministres es tregui de la màniga una mesura per veure si hi ha sort i s'aconsegueix un efecte positiu sobre els mercats. És un govern que fa recaure l'esforç per l'ajust bàsicament sobre les autonomies i els governs locals, sabent que molts no podran complir l'objectiu de dèficit fixat. D'aquesta manera es complirà el seu principal missatge, que la culpa de l'excés del dèficit públic el tenen els governs subcentrals, cosa que justifica poder intervenir les autonomies i recentralitzar. El pitjor de tot és que aquest missatge ja ha començat a calar a la UE i als mateixos mercats, i no sabem si aquest vaixell s'enfonsarà.

¿Podem imaginar quina seria la situació econòmica catalana si no naveguéssim dins d'aquest vaixell que es diu Espanya? Quina seria la situació econòmica si tinguéssim el nostre propi vaixell? Segurament tindríem problemes, perquè navegaríem dins d'aquest mar que es diu Europa, i estaríem sotmesos als problemes associats a l'euro com la resta de països de la UE, però crec que a aquestes altures ningú pot argumentar amb seriositat econòmica que estaríem pitjor.

Deixar el vaixell Espanya no és una tasca senzilla. No es pot fer d'avui per demà. Necessitem que una gran majoria de catalans ho vulguin. L'única solució a curt termini és que Catalunya s'independitzi d'Espanya fiscalment, cosa que té una majoria a favor. Això és el que denominem pacte fiscal, que implica tenir una Hisenda pròpia, com tenen els bascos i navarresos. Els impostos que paguem els catalans han de quedar-se a Catalunya, encara que una part es traspassin a l'Estat per contribuir a les seves despeses generals i a altres autonomies per motius de solidaritat. Tenir aquesta Hisenda pròpia és el que a curt termini pot salvar Catalunya.

Seria molt important que totes les forces polítiques catalanistes se sumessin a la demanda del pacte fiscal, però aquest objectiu no ha d'aigualir-lo. Alguns diuen que hauríem de plantejar una demanda que fos factible, en el sentit que el govern central la pogués assumir, i que se situés dins de la Lofca. Però això voldria dir no canviar res. Voldria dir uns quants milions més sobre el paper per a Catalunya, i donada la falta de lleialtat institucional del govern central es demostra que aquests acords al final resulten paper mullat.

Anar cap a aquesta Hisenda pròpia implica un camí ple d'obstacles. Primer per la negativa que s'espera del govern central, i segon perquè es farà una campanya per fer por als ciutadans advertint-los de possibles conseqüències negatives d'aquesta Hisenda pròpia. Per això és molt important fer una campanya per explicar als ciutadans amb claredat quins són els números, per explicar que cada dia cada català paga sis euros al govern central a fons perdut, i per desmentir els arguments que els contraris utilitzaran. En definitiva, davant la incertesa econòmica actual, els catalans almenys hem de poder aconseguir la independència fiscal.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT