VISCA EL SISTEMA
Opinió 02/02/2012

Aquests sí que són seriosos

i
Sebastià Alzamora
2 min

Abans de dedicar-se al servei públic com a ministre d'Educació, Cultura, Esport i Pompes Fúnebres, el senyor José Ignacio Wert solia exercir de lúcid tertulià al benemèrit programa televisiu El gato al agua , del canal Intereconomía, que tantes alegries s'esforça a procurar-nos. Quan es va conèixer la notícia del seu feliç nomenament, els antics companys de tertúlia van sentir la necessitat imperiosa de telefonar-lo per fer-li arribar una felicitació tan sincera com merescuda. La conversa va transcórrer entre rialles i reverències, i en un moment determinat, a algú del plató se li va acudir preguntar al senyor Wert com li havia comunicat el gran Mariano la bona nova d'haver-lo escollit per ostentar una cartera tan significada. La resposta del ministre va ser bona: "Hombre, pues me lo comunicó en español, que es la lengua de todos ". Li va faltar afegir " coño ", però ja s'entén que la seva dignitat institucional no li permet segons quines expansions.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Conseqüent amb aquest ideari tan diàfan, ara el senyor Wert anuncia que dedicarà el seu ministeri a exercir "una estreta vigilància" per garantir l'elecció de la llengua vehicular en l'ensenyament. És a dir, que qui vulgui que els seus fills estudiïn a Catalunya en la lengua de todos només haurà d'aixecar el dit i ja s'encarregaran el senyor Wert i les forces vives de l'Estat de satisfer els seus desitjos. Els catalans, per descomptat, es desfan en escarafalls davant de la desimboltura sin complejos del ministre, però la veritat és que no tenia sentit esperar res gaire diferent: no sé si se'n recorden vostès d'una broma coneguda com a sentència del Tribunal Constitucional sobre/contra l'Estatut, però anava exactament d'això. Als mai prou ben ponderats amics de Ciutadans/Ciudadanos, de Convivència Cívica Catalana (ehem) i del mateix PP de Catalunya se'ls gira feina: des de Madrid se'ls demana que facin tot el que puguin per atiar el conflicte lingüístic a Catalunya, i que trobin, ni que sigui sota les pedres, pares desolats pel fracàs escolar i la infàmia infinita a què es veuen abocats els seus fills per culpa de la miserable educació que es veuen obligats a rebre en la llengua del timbaler del Bruc.

L'estreta vigilància del senyor Wert no és més que una altra osca al revòlver amb què el govern del PP es dedica a disparar contra l'autogovern de Catalunya, i que, pel que sembla, és com aquells de les pel·lícules, que no acaba mai les bales. Ni diners, ni llengua, ni institucions: res no escapa a la infal·lible punteria de Rajoy i la seva banda. No fa gaire, i parlant justament de calés, el conseller Mas-Colell deia al Parlament (que, per cert, no mereix ser reconegut com a alta institució de l'Estat) que treballava des de la hipòtesi que el nou govern espanyol -a diferència de l'anterior, s'entén- era seriós. I tan seriós com és, conseller. Un govern seriós fins al rictus de l'asfíxia. Per dir-ho com en un sainet de Bernat i Baldoví: "Sigui la nostra divisa / salvar, si podem, la camisa".

stats