Publicitat
Publicitat

Ara, els ajuntaments

L'actual crisi econòmica també afecta de manera directa la situació financera dels municipis. En els anys de creixement econòmic, els ajuntaments han vist com augmentaven de manera espectacular els tributs vinculats al sector immobiliari i de la construcció. A Catalunya l'any 2005 l'impost sobre construccions es va situar en segon lloc en termes de recaptació i presentava unes taxes de creixement del 25% anual. Aquests ingressos, però, tenen un caràcter excepcional i, per tant, s'han d'utilitzar amb molta prudència a l'hora de finançar la despesa corrent.

Els ajuntaments, com que són l'administració més propera al ciutadà, són els que suporten una pressió ciutadana més forta de demanda de despesa pública, tant la vinculada a la prestació de serveis com la d'ajuts a entitats, associacions o col·lectius. Això provoca que una part important de la seva despesa sigui no obligatòria. Els estudis dels professors Mas i Vilalta calculen que és un 26% del total, i que al voltant d'un 11% és despesa de suplència, és a dir, despesa que correspon fer a altres administracions. Els ajuntaments també han de fer front a l'anomenada despesa induïda, que és obligatòria i prové de normativa estatal i autonòmica, però que no té el seu corresponent finançament. Un altre element a afegir, i que es constata empíricament, és l'augment de la inversió en els anys preelectorals, que en aquesta ocasió ha vingut reforçada amb el pla Zapatero . Cal tenir present, però, que normalment tota obra d'inversió porta associada una nova despesa de manteniment futura i permanent.

La conjugació d'una caiguda sobtada dels ingressos amb una tendència alcista de la despesa ha fet que molts municipis tinguin una situació delicada. Cal dir, però, que la situació és molt heterogènia, com ho és el mapa municipal català. A Catalunya hi ha actualment 947 municipis, dels quals han enviat la liquidació del pressupost del 2009 al ministeri d'Economia 880 (un 93%). D'aquests, 96 (un 11%) tenen un estalvi negatiu (diferència entre els ingressos i les despeses corrents), fet que suposa una situació molt preocupant, atès que per cobrir part de la despesa de funcionament és probable que s'hagin d'endeutar. Els 784 restants tenen un estalvi positiu i, per tant, tenen capacitat per finançar part de les inversions amb ingressos propis. Una altra variable que permet comprovar l'estat financer és el nivell de dèficit o superàvit. Doncs bé, el 2009, 429 municipis van tancar amb dèficit i 451 amb superàvit, així que la mitjana del conjunt de municipis és un dèficit de 244 milions d'euros, xifra que suposa el 0,01% del PIB català. La població del municipi no determina la situació financera, ja que hi ha municipis petits amb greus problemes i n'hi ha de molt sanejats.

Ara bé, són unes xifres afegides i al seu darrere hi pot haver comportaments que amaguin la veritable situació econòmica. Entre aquests, destaquen les famoses "factures al calaix", la creació d'empreses públiques que poden centrifugar deute, el cobrament de cànons corresponents a anys futurs, la baixa provisió per morositat, un elevat nivell de deute viu, etc.

Davant d'aquest panorama, quines són les línies d'actuació? En primer lloc, s'ha d'avançar en la reforma del sistema de finançament local que va quedar paralitzada davant de l'autonòmica. Aquesta ha de partir de la posada al dia de les competències que han de tenir assumides els ajuntaments: cal definir bé què han de fer els ajuntaments. En segon lloc, cal dotar-los dels recursos suficients per poder exercir les competències assignades. Això passa per reformar el seu finançament, no tant la seva estructura com alguns dels seus elements. L'estructura actual és força correcta perquè està basada en impostos, amb un pes rellevant de l'IBI, taxes i preus públics, transferències i endeutament. Les reformes s'han de centrar en la modernització dels actuals impostos (IBI, Vehicles, IAE), en la generalització de la participació de l'IRPF en molts més municipis (ara només la tenen els més grans de 75.000 habitants), en la revisió del mecanisme d'anivellament en què es fonamenta la transferència de l'Estat i en la potenciació de les transferències de la Generalitat, entre d'altres. En tercer lloc, cal incentivar la prestació associada de serveis (mancomunitats, consorcis, consells comarcals), especialment en els petits municipis i d'aquells serveis en què es requereixi una formació tècnica específica, com per exemple serveis bàsics de secretaria jurídica i d'intervenció de comptes. En quart lloc, és imprescindible millorar la gestió dels serveis municipals i això suposa prioritzar actuacions, ja que no es poden satisfer totes les demandes ciutadanes

Els nous alcaldes i regidors tenen una feina molt complicada a fer, sobretot en alguns ajuntaments. Però ara és el moment, ja que tenen quatre anys per endavant. Cal fer-ho amb valentia, imaginació i, sobretot, responsabilitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT