Al 2011 li queden quatre dies, s'acosten dos anys sense eleccions i amb una feinada de por. I no trio l'expressió de por a l'atzar, perquè sumar la crisi, la pressió dels mercats i les intencions del PP dóna un resultat tres cops inquietant. Les tres convocatòries a les urnes en dotze mesos han retardat algunes decisions, han fet que s'amaguessin algunes intencions i que quedessin molts deures per fer, alguns cada cop més urgents. Tot mig aparcat fins ahir. Ara passaran coses de pressa, i les decisions precipitades requereixen una vigilància extrema. Per part nostra, els vigilarem. Rajoy haurà de començar a desvelar la seva incògnita, si mana o es deixa portar per Aznar i companyia. Les turbulències de l'eurozona i les pressions financeres aniran marcant un dia a dia que probablement serà igual de frenètic que les darreres setmanes. A casa nostra, CiU obté un resultat molt meritori i guanya l'aval per mantenir el pla de govern i aplicar el full de ruta promès amb Espanya: o pacte fiscal o dret a decidir. Té la responsabilitat de col·locar el finançament a l'agenda, o avançar en l'altra via. El PSC, totalment destruït, deu haver entès que ha de fer canvis dràstics, si no és que s'imposa un cop més l'estrany morbo de posar a prova on és el seu terra electoral. Per si de cas els aviso: el terra de tot partit en caiguda tan lliure com la seva és a zero. Més no baixaran.
