Nuria García
24/07/2014

Arnau Julià: “El més important dels reptes que et proposis és gaudir-ne”

4 min
Arnau JuliàULTRAFONDISTA I BOMBER DEL GRAE: “El més important  dels reptes  que et proposis  és gaudir-ne”

Fer tres voltes seguides a l’illa de Menorca -una a peu, una en bicicleta i una en caiac- o dos cops el recorregut de la Carros de Foc en menys de 24 hores són alguns dels reptes que té al sac Arnau Julià. Nascut a Anglès (la Selva), aquest bomber del Grup de Recolzament d’Actuacions Especials de la Generalitat de Catalunya és, a més, campió de Catalunya d’ultratrails i guanyador del TDS (Sur les Traces des Ducs de Savoie) del Montblanc de l’any passat. Apassionat dels reptes, el cap li bull pensant què farà, ara que ha pujat els 11 cims de més de 3.000 metres del Pirineu català d’una tirada.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D’on sorgeix el repte Omegafort 3000, de pujar els 11 cims de més de 3.000 metres de Catalunya?

La idea sorgeix del refugi Ventosa i Calvell, on fa de guarda el Miquel Sánchez, i d’un dels nois que hi treballava, el Francesc Martínez. Ells intentaven idear el que ara és la Carros de Foc i també volien fer un itinerari que unís tots els 3.000 de Catalunya. Fa anys vaig intentar fer dues voltes a la Carros de Foc en 24 hores -que també era un dels reptes que tenien els guardes del refugi- i, quan ho vaig aconseguir, el Francesc em va proposar aquest nou repte.

Dijous passat el vas aconseguir. Volies fer-lo en 24 hores i al final van ser 29 hores i 25 minuts.

La idea d’ells era intentar fer-los en 24 hores fent els trasllats en cotxe o en bicicleta. Però a mi m’agradava més fer-los amb els meus propis mitjans i, tot just fa dos o tres mesos, vaig decidir fer-los a peu. Mirant tots els camins i parlant amb la gent de la zona, vaig veure que es podia canviar el traçat original. Volíem deixar un recorregut perquè la gent que vulgui, en el temps que sigui, el pugui fer. Hem intentat que sigui bonic i que passi per tots els refugis. De fet, hem anat modificant el recorregut, a vegades afegint-hi desnivell, per passar per algun refugi i això ha alentit el repte de les 24 hores. Va ser una quantitat d’hores brutals gaudint de la muntanya. Al final, el més important dels reptes que et proposes és gaudir-ne.

Hi tornaràs?

Si hagués de tornar a intentar fer tots els reptes que no he aconseguit per poc... tindria molta feina! Però si ningú ho intenta, podria ser que ho tornés a intentar d’aquí uns anys, qui sap!

Amb quines dificultats t’has trobat?

Hi havia alguna part del recorregut que no tenia del tot memoritzada i, a més, les condicions de neu de fa 10 dies -que era quan jo ho havia anat a veure- ara havien canviat. Tenia previst trobar-me una quantitat de neu que ja no hi era i això, per exemple, m’ha obligat a posar-me i treure’m sovint els grampons perquè passava de neu a roca. Ha sigut més complicat del que em pensava.

Dius que has volgut fer un recorregut bonic. ¿Corrent contra rellotge tens temps de disfrutar del paisatge?

Evidentment no tens tot el temps que tindries en un dia de relax. Però jo portava una càmera GoPro i quan arribava als llocs que em semblaven bonics o espectaculars, la posava en marxa per enregistrar aquells moments, com ara la posta de sol quan estava pujant el Contraix.

Vols que la gent s’engresqui a provar-ho, però això demana molta preparació!

I tant, però aquí cada vegada hi ha més gent que fa muntanya. Fa tres o quatre anys hi va haver un boom amb un munt de gent que feia els diferents recorreguts que tenim a Catalunya. La idea ha sigut obrir un altre recorregut perquè la gent ho faci en el temps que vulgui. És un tipus de ruta que, de les que tenim al Pirineu, és de les més difícils tècnicament i, per tant, no és apta per a tothom.

La teva professió està molt lligada a la muntanya. Fent aquestes rutes deus passar per llocs on després heu d’anar a fer rescats.

I tant! A vegades, si algú s’ha perdut, amb una xerrada telefònica i malgrat que la persona no sàpiga res, explicant-me alguna cosa em puc fer una idea d’on ha sortit i per on ha passat i on és. A vegades és sorprenent perquè l’encertes!

Amb l’increment d’afició per la muntanya, suposo que hi ha més accidents.

Com més gent s’interessa per la muntanya, més accidents. Els nostres horaris estan enfocats a certs dies de risc: vacances, caps de setmana, estat de la neu... Ara hi ha més gent que pot portar més bon material i, per tant, que ho té tot més a l’abast. On fem més rescats és al Ripollès i a Montserrat. Però també n’hi ha molts a la Costa Brava, on hi ha molta gent a l’estiu que passa pel camí de ronda. És una zona molt accessible, però hi ha molta gent i, per tant, molts més accidents, recerques, gent que es perd...

I ara, què? Quin repte tens al cap?

N’hi ha molts! Des de l’any 2009 que m’estic posant reptes i em passen pel cap moltes coses, però primer hem de veure que siguin viables econòmicament i si els faig en solitari o bé en grup.

stats