Avui horabaixa, al centre de Palma, hi ha una manifestació a favor de la llengua catalana, convocada per l'Obra Cultural Balear (OCB) amb el suport d'un munt d'entitats, institucions, particulars i partits polítics. Cal que hi vagi tothom que pugui, i aquest article no és altra cosa que una humil crida a la participació. Cal que hi vagi tothom, joves i grans, de dretes i d'esquerres, apolítics, indignats , castellanoparlants i catalanoparlants, immigrants, religiosos, ateus: tothom. L'OCB va tenir l'encert de convidar-hi també tots aquells afiliats, simpatitzants i càrrecs públics del PP que estimin la llengua (que n'hi ha): fem vots per trobar-los avui també entre nosaltres. Cal que hi hagi una gentada, una multitud, i que la gernació es pronunciï, de manera unànime i tranquil·la, a favor de la llibertat i en contra de la desraó, perquè aquesta és la qüestió que s'hi dirimeix: si hem de poder viure amb uns mínims de dignitat i coherència democràtiques o si ens hem de resignar a patir que uns governants irresponsables dinamitin els fonaments de la nostra societat (la llengua és un d'aquests fonaments) per la senzilla raó que els dóna la gana.
Cal anar a la mani de Palma per molts motius, però tal vegada el primer de tots és perquè fa mandra (peresa, per si a algun lector li sembla que mandra és una paraula "massa catalana"). És escriure que ens hem d'anar a manifestar pel català i sentir que t'envaeix una fatiga enorme, còsmica, com si haguéssim retrocedit al 1980 i, de sobte, tornés a ser tot en blanc i negre. Però no és que hàgim tornat enrere: és que alguns no se n'han mogut mai, ni del 1980 ni d'èpoques encara més reculades, i aquests que no se n'han mogut (tot i que el 1980 anessin en calçons curts) són els que ara manen a les Balears. Com a conseqüència d'unes eleccions perfectament legítimes en les quals van obtenir la majoria absoluta, ben cert. Però una majoria absoluta no s'ha de confondre mai amb una carta blanca per agredir la mateixa ciutadania que t'ha fet l'encàrrec de governar. Aquesta és una actitud malsana i indigna de qualsevol dirigent democràtic, sigui del color que sigui. I és l'actitud del president Bauzá i del seu govern, palesa en el menyspreu i l'hostilitat delirants que professen contra la llengua pròpia del país. Un govern que té fins i tot la gosadia de prohibir les formes de protesta més pacífiques -com els llaços a favor del català que han obligat a retirar de les escoles i centres públics- és un govern que ha perdut completament el nord, els papers i la vergonya. I un govern que permet que un jubilat estigui vint-i-cinc dies en vaga de fam contra la seva política lingüística, sense que el president es digni ja no a visitar-lo, sinó a dir-ne ni una sola paraula, és un govern que evidentment no mereix cap confiança per part de la ciutadania.
Sí, fa peresa anar de mani per la llengua a hores d'ara, però és que la irresponsabilitat del Partit Popular de les Balears no només fa peresa, sinó també feredat. Avui, tothom a la manifestació.
