Tal com explica el diari digital El Plural.com, al president del Govern Balear, el mai prou ben ponderat José Ramón Bauzá, el preocupa extraordinàriament que els aborígens mallorquins ens sentim partícips de la gloriosa identitat espanyola. És per això que va encarregar una enquesta al CIS, organisme demoscòpic directament dependent del govern espanyol, i va obtenir uns resultats incontestables: segons el sondeig encarregat per Bauzá, el 88,1% dels ciutadans illencs se senten molt orgullosos de ser espanyols, i el 66,4% dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers senten una emoció “molt forta” quan es troben en presència de la bandera espanyola. En efecte, puc corroborar que sis i mig de cada deu mallorquins prorrompen en al·leluies cada vegada que passen per davant de l’ajuntament i contemplen l’esplendor de la bandera rojigualda. Els altres tres i mig també ho farien, però és que vénen de Magaluf, d’una sessió de mamading, i van una mica despistats.
No hi ha cap dubte que aquestes dades són certes, sobretot quan tenim en compte que la mostra de ciutadans illencs consultats s’eleva al nombre de cinquanta-vuit, d’un cens d’un milió i escaig. És a dir, que Bauzá, o algú en el seu nom, es va prendre la molèstia d’indicar al CIS els noms i els telèfons de 58 ciutadans balears per preguntar-los fins a quin punt se sentien orgullosos de ser espanyols i quin grau d’emoció senten quan contemplen la rojigualda. Hem de suposar que després varen cuinar els resultats a la baixa, perquè no sortís una unanimitat excessiva. Ho varen deixar, com dèiem, en un 88,1%, que és un resultat altament versemblant. Tothom que hagi visitat les Balears en els darrers cinc anys té constància que el principal tema de discussió entre la població és fins a quin percentatge d’ells mateixos se senten orgullosos de ser espanyols. Hi ha bregues als bars: “Jo em sento més orgullós que tu de ser espanyol!” “Calla, jo sí que sento l’espanyolitat dins meu, i no com el teu pare!” “Ara et fiques amb el meu pare?” Etcètera.
En definitiva, segons els estudis demoscòpics del govern Bauzá, els illencs no hi som a temps de ser tan espanyols com voldríem. Això sí, quan contemplem la bandera del regne tenim sensacions intenses (amb reaccions fisiològiques que no podem descriure en horari infantil), i el 88,1% de nosaltres es lamenta pel fet de no ser reconegut tan espanyol com realment se sent. I és que ser espanyol no és una condició que et mereixis, sinó que te l’has de guanyar. No és espanyol qui vol ni qui s’ho pensa que ho és; ni tan sols qui paga els seus impostos a Espanya. És espanyol qui s’aplica a ser-ho i hi persevera, ni que sigui al preu de fer el ridícul. Un ridícul tan profund com el d’un estat de les autonomies capaç de produir dirigents com José Ramón Bauzá, president d’un país que odia. No és per res, president, però em sembla que demà s’endurà vostè un disgust. Parli’n amb el CIS i amb els seus amics d’Intereconomía, a veure quins percentatges li concedeixen.
