Què tenen a veure tres grans empresàries catalanes que fabriquen embotits a Girona, vestits de núvia a l'Hospitalet i plàstics al Vallès amb una fabricant de pells del Perú, una importadora de productes farmacèutics de Mongòlia i una productora de milers de quilos de pomes i peres a Sud-àfrica?
Doncs que totes fan negocis i aquests dies totes són a Manhattan, juntament amb desenes d'altres dones emprenedores de tot el món, per posar en comú experiències i carregar l'energia necessària per tirar endavant. I estan juntes gràcies a una iniciativa, la International Women Entrepreneurial Challenge (IWEC), que té com a objectiu posar en xarxa les dones empresàries del món, per intercanviar i multiplicar els resultats dels seus esforços. Totes volen saber què fan les altres, informar-se per descobrir noves oportunitats, per expandir-se i obrir mercats. Fer més i millor negoci. Comparteixen moltes coses, però especialment les dificultats addicionals que representa, en alguns llocs més que en d'altres, el fet de ser dones.
Des de fa setmanes, i sobretot a partir de dijous passat, quan la Comissió Europea va avançar les previsions econòmiques, la desmotivació i el pessimisme acaparen l'ambient a Europa. Fins al punt que el mateix comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, conscient de l'impacte que produirien les seves dades i gràfics, va demanar: "No matin el missatger". Un corresponsal, sensible al fet que amb les seves cròniques contribuïa a fer decaure més els ànims dels oients, va fer el mateix al seu blog.
Sorprenentment, aquí a Manhattan, entre les participants a la xarxa IWEC, provinents de tots els continents (tots cinc, inclòs Oceania, amb una destacada representant de Tasmània, sud d'Austràlia), les paraules crisi i recessió no circulen. Els mots que més s'escolten: idees, iniciatives, projectes, contactes, relacions… Totes admeten que els temps són difícils i els riscos, grans. Però, quan escoltes una gran productora de te de l'Índia o una pakistanesa fabricant de roba i accessoris per a militars, que va arrencar el negoci amb un crèdit de 3.000 dòlars, el que et ve al cap té molt a veure amb esforç i imaginació.
Contradiccions flagrants: mentre les empresàries parlen d'oportunitats, nous mercats o negocis amb il·lusió, a Europa es dibuixen gràfics de recessió, creixement estancat, consum paralitzat...
Per tant, la primera lliçó, en escoltar les empresàries de l'IWEC, és que el que passa a Europa no passa a la resta del món. El creixement mundial el 2012 superarà el 4%. La segona lliçó és que el talent, la passió i l'ambició per transformar la realitat no tenen fronteres. I la conclusió de les dues lliçons és que ara les oportunitats són lluny de les nostres fronteres. És en aquesta direcció on caldrà buscar-les.
Cada any, la xarxa IWEC, una iniciativa de les cambres de comerç de Barcelona i Manhattan i de la Federació de Cambres de Comerç de l'Índia, a les quals s'han sumat altres organitzacions similars d'arreu del món, selecciona una vintena de dones presidentes d'empreses que han destacat pel seu negoci. Per com l'han desenvolupat i per l'impacte social que té. Aquest dimarts s'ha concedit la cinquena edició d'aquests premis.
"Es tracta d'estimular el talent empresarial de les dones que lluiten en circumstàncies especials amb l'estímul que representa el reconeixement públic", explica Adela Subirana, reconeguda emprenedora catalana, representant de la cambra de comerç de Barcelona i ànima indiscutible d'IWEC des que es va crear, el 2007. "No estem parlant de microempreses o d'iniciatives simbòliques. El 2010 les premiades van generar un volum de negoci de 3.000 milions de dòlars i donaven feina a més de 30.000 persones. Sempre s'escullen dones que destaquen a l'hora de tirar endavant un gran negoci. Que superen riscos i exigències". I perquè l'efecte xarxa sigui tan eficaç com sigui possible, les guanyadores participen en programes de suport a altres empresàries, menys experimentades o confrontades a situacions més complexes.
A més, es valora sobretot l'impacte transformador socioeconòmic en el seu entorn. Els relats sobre els recorreguts personals i empresarials són especialment emocionants. I més encara, escoltar com ajuden a combatre la sida a l'Àfrica o desenvolupen projectes de formació a les Filipines o a l'Índia. Tot plegat un bon negoci per a tots, i en femení.
Diuen que el segle XXI serà, ara sí, el segle de les dones. Donant un cop d'ull a les premiades d'aquest any i dels precedents, i a les altres participants, no en dubto. Les catalanes que enguany han rebut el merescut reconeixement són Adriana Casademont, Rosa Clará i Elisabeth Trallero. Enhorabona.
