Però, ¿realment vostè pensava que jo ahir perdria el vot de censura a la Cambra de Diputats i la moció de confiança al Senat? Déu meu, quines poques ganes té vostè d'adonar-se de la realitat!!! Sí, és cert que a la Cambra no hi tenia majoria, però això són petits detalls. Com vostè sap, la naturalesa humana és molt feble i a la gent (digui-li un diputat, digui-li un jutge, digui-li qui calgui) se la pot convèncer, precisament, amb els arguments més humans possibles. I jo en això sóc un autèntic mestre.
Sí, sí, ja sé el que pensa de mi, que sóc un demagog populista i un masclista patètic que es pinta el cap per semblar que té cabell, que s'ha operat tant que sembla el Monchito de José Luis Moreno i que empaita menors per les piscines de luxoses mansions. Bé, doncs si pensa això i és home és perquè em té enveja. I si és dona, és perquè vostè és feminista. Ja ho vaig dir ahir tot just acabar les votacions: "El país m'estima". I ara afegeixo: i el planeta també. Bé, sí, hi ha una petita part de comunistes que discrepen d'aquesta afirmació i que són els mateixos que van manifestar-se en contra meu cremant cotxes, que és l'únic que saben fer.
Però són una minoria, tal com demostren les eleccions una vegada i una altra. Perquè, qui guanya les eleccions?, ells o jo? Jo, oi? I quina culpa en tinc jo que la gent em voti? Bé, i si em disculpa, ara l'haig de deixar que se m'ha girat molta feina...
Nadia, porta alla vostra sorella i andiamo a fare bunga bunga...
