Publicitat
Publicitat

Canal 9 i els deures de TV3

Probablement al lector li sonarà la frase "Yo he venido a la política para forrarme ", sorgida del cas Naseiro. Aquesta revelació ha estat atribuïda erròniament a Eduardo Zaplana, que tampoc es va estalviar sucoses expressions en aquell cas -que, pel que ara s'ha sabut, va resultar ser la mare de totes les corrupcions.

Qui realment va pronunciar la famosa declaració de principis era un altre alt càrrec del PP valencià, de nom Vicente Sanz, amic de Zaplana, que tan bon punt va ser president el va col·locar de secretari general de la Ràdio Televisió Valenciana. Hi va estar fins al 2011, quan es va jubilar forrat arran que un jutjat l'imputés per assetjament sexual continuat a tres treballadores de l'ens públic. Quasi simultàniament, un altre jutjat processava en una de les peces del cas Gürtel un dels últims directors de la RTVV, Pedro García, com a presumpte autor de multimilionaris contractes fraudulents aprofitant la visita a València del Papa.

Els indicadors de gestió del període Zaplana-Olivas-Camps-Fabra són ben coneguts: dels 32 milions d'euros de deute financer al final de l'època socialista als 1.200 milions el 2013; de 600 treballadors a 1.600, dels quals 130 cobren sous d'alts càrrecs; del 20% de quota de pantalla a la insignificança d'un 3%; d'una TV mediocre a una altra de convertida en aparell de propaganda barroera sense el qual no s'entendrien les repetides majories absolutes del partit que encapçala els rànquings de corrupció de l'estat espanyol.

La RTVV ha sigut l'antitelevisió, la màquina orwelliana propulsora d'una ficció inventada pels successius presidents del govern valencià fins a arribar al paroxisme sectari i irracional de negar el que passava al carrer i a les institucions. Fets com el de l'accident de metro més greu d'Europa, amb 43 morts i 47 ferits greus, van ser amagats; casos com la investigació a Carlos Fabra, el Gürtel, el Brugal, el deute de 400 milions d'euros de la Copa Amèrica, els 40 milions d'euros assumits per la Generalitat en el rescat de l'empresa privada gestora de la Fórmula 1, i tants altres que han portat a la situació que el 20% dels diputats del PP a les Corts Valencianes i nombrosos altres càrrecs públics estiguin processats han estat exclosos sistemàticament dels informatius de Canal 9.

La RTVV mai ha complert amb dos dels seus objectius fundacionals: donar informació de qualitat i vertebrar el país fomentant la seva llengua. No era d'estranyar, per tant, que diversos milers de valencians donéssim suport amb els nostres diners a la iniciativa d'Acció Cultural del País Valencià per ampliar les opcions audiovisuals fent arribar TV3 de cap a cap del territori valencià. El projecte es va consolidar fa més de 20 anys amb la instal·lació de repetidors ubicats en comarques de Castelló, València i Alacant. L'èxit va ser immediat i TV3 es va convertir en un canal televisiu més dintre de les llars valencianes.

Però quasi immediatament van començar els problemes: primer van ser les interferències induïdes, després les multes -que, acumulades, van arribar a 600.000 €- i finalment el tancament forçat dels repetidors. Al mateix temps, el PP donava llicències d'emissió o tolerava televisions ultrareligioses, extremistes, d'horòscops i pornografia. Aquestes agressions contra el dret fonamental a informar i a ser informats en la llengua pròpia van tenir el suport, com es podia esperar, de l' statu quo valencià, fins que el Tribunal Suprem ha acabat donant la raó a ACPV, cosa que ha anul·lat les multes i ha deixat sense efecte l'ordre de tancar els repetidors. Fa mesos, per tant, que es podria estar veient TV3 al País Valencià però existeix un seriós impediment: els repetidors sols poden complir la seva funció si la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals envia el senyal, i això a hores d'ara no s'està fent.

No sabem quant duraran les actuals emissions de RTVV una vegada el govern de Fabra ha decretat el seu tancament. De moment i des de l'anunci de liquidar Canal 9 i Ràdio 9, els seus treballadors estan fent una televisió digna, plural i en valencià. I com en una mena de catarsi pel que no han fet els últims vint anys, ara estan donant veu a la societat valenciana, sense censura, en plural i en la nostra llengua.

Sempre hem dit que dues televisions en la nostra llengua normalitzen millor que una sola. Ara una té els dies comptats per imperatiu dels mateixos polítics que l'han arruïnat i l'altra no es decideix a arribar. Si TV3 no envia el senyal als repetidors d'ACPV el panorama informatiu i cultural es fondrà en negre: el País Valencià es quedarà sense cap televisió que comuniqui en la seva llengua. TV3 té uns deures per fer.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT