Publicitat
Publicitat

Una erecció simbòlica

No pensin malament, estic parlant de l'erecció de les quatre columnes monumentals que s'acaben d'acabar just darrere de la font lluminosa de Montjuïc i davant del Palau Nacional (nacional d'Espanya, s'entén), que hostatja el Museu Nacional d'Art (aquí el nacional és de Catalunya). Montjuïc és una muntanya complexa i confusa. I per afegir-hi més confusió, aquestes quatre columnes simbòliques creixen com quatre espàrrecs gegantins enmig de la malesa arquitectònica. Tapen la visió del Palau, embruten l'espai i taparan la font lluminosa, quan funcioni i es vulgui veure des de dalt. Les columnes són un bibelot més, del tot kitsch , un hiperlladró , per entendre'ns, dels molts que ja hi ha en la llar barcelonina. Parlo de les columnes en elles mateixes, com a objecte artístic, i de la seva situació urbanística. Una altra cosa és el seu aspecte simbòlic, que és l'únic aspecte positiu que tenen.

Ja se sap que els símbols els fa la gent i aquestes quatre columnes que un bon dia va dibuixar Puig i Cadafalch, destinades a una Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques que havia de tenir lloc el 1917 i que no es va celebrar a causa de la Guerra Mundial, es van construir el 1919 per a la mateixa exposició, que tampoc no es va dur a terme, i van acabar enderrocades. El 1923 hi va haver el cop de Primo de Rivera i es va passar a un projecte d'Exposició Universal que, com tothom sap, va tenir lloc el 1929. El que havia de ser Palau de les Nacions, projectat per Puig i Cadafalch, es va convertir en Palau Nacional (d'Espanya), projectat per arquitectes afins al règim o, com a mínim, no contraris. Puig era un catalanista militant. Amb un altre Palau i el projecte de font lluminosa, les columnes feien nosa, nosa real i nosa simbòlica i es van enderrocar el 1928.

Dic enderrocar i no desmuntar, perquè no eren de pedra. Eren arquitectura efímera, de material barat, destinada a una fira de mostres. Jo crec que havien estat pensades per anar a terra, acabada l'exposició, i que, si Puig i Cadafalch hagués volgut alçar un monument definitiu a Catalunya, les hauria fet de pedra.

Les columnes, com a objecte urbà, eren ja, el 1914, una mica antiquades. Provenien de la moda secessionista vienesa, d'Otto Wagner, especialment, i, és clar, el 1929, estaven ja totalment desfasades. A més, el seu disseny no era pas gens afortunat.

Malgrat tot, el caràcter simbòlic el tenien i, durant la Gran Dictadura, aquest va anar augmentant. Fins que, el 2002, si no estic equivocat, una mica tard, evidentment, es va començar una campanya per tornar-les a construir. Amb el lema "allò que una dictadura ha enderrocat, la democràcia ho restitueix", lema que a tothom li agrada molt, però que, lògicament, dóna un altre lema: "Allò que una dictadura ha construït, la democràcia ho enderroca". Així, doncs, quan s'enderroqui el Palau Nacional i s'elimini la font lluminosa, les columnes ja no faran cap nosa. S'alçaran, solitàries i victorioses, sobre el deixant de la nostra història.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT