Llegeixo a l’ARA que el partit polític Ciutadans “ha presentat un escrit davant la Delegació del govern espanyol a Catalunya” per suspendre la campanya Ara és l’hora, que informa, mitjançant el clàssic sistema del porta per porta, sobre els avantatges de ser un país independent (i, per tant, de deixar de ser part del Regne d’Espanya). “Considerem que aquesta campanya intimidatòria envaeix l’esfera de la intimitat de les persones i vulnera claríssimament la llei de protecció de dades”, ha dit la política Mejías. I ha afegit que troba aquesta acció “intolerable” en una democràcia, perquè va “contra” la llibertat de pensament. En fi, la gran Mejías oblida, precisament, que aquesta campanya té tot el sentit en una democràcia i no en tindria cap en una dictadura, perquè estaria prohibit votar.
Però reconec que l’acció intolerable pot portar a equívocs. Ahir la meva amiga model de llenceria va obrir la porta a dos mansos que venien -van dir- a donar-li informació important. Ella, que pateix la coneguda parafília del fetitxisme indepe, va arrossegar-los cap al tàlem i se’ls va fer. Noteu que empro el verb fer, tan polivalent en la llengua de Pompeu, per si aquest article acabés sent un d’aquells textos que s’han de comentar a la selectivitat (no voldria passar a la història com una verra). En fi. El cas és que els dos nois eren en realitat testimonis de Jehovà, però això es va descobrir quan tots tres fumaven abraçats. Diu que els mascles van quedar tan contents que es van apuntar a l’Òmnium immediatament. I, amb la pràctica que tenen, avui ja deuen haver visitat tot Ciutat Meridiana.
El cas és que estic d’acord amb Ciutadans. I és per això que em pregunto: aprofitant l’escrit a la Delegació del govern espanyol, ¿no podrien, amb l’embranzida, demanar que també es prohibís el correu comercial? ¿Volen dir que no vulnera algun dret fonamental dels espanyols, també, això del correu comercial?
