RAONS
Opinió 01/07/2012

Confins

i
Josep Ramoneda
2 min

Ho diu el sociòleg alemany Ulrich Beck, i crec que descriu bé el malestar dels estats nació: "Els confins territorials de l'estat econòmic, social i cultural encara existeixen, però ja no coincideixen".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els mecanismes idiosincràtics de les economies nacionals segueixen jugant un paper determinant. La vulnerabilitat d'Espanya ve, en bona part, d'haver generat un capitalisme d'amiguets al voltant de l'estat i les seves pròtesis financeres. Aquests sistemes tancats cada cop són més difícils de preservar i tenen més problemes per tapar-se les vergonyes. Els més febles en entrar en contacte amb altres s'esmicolen. Les estructures socials mantenen les referències de classe però la composició d'aquestes estructures ja no és nítida com abans i els grups es confonen i generen aliances aparentment contra natura. Les línies identitàries que defineixen un nosaltres davant dels altres i que donaven una base comunitària de legitimació als estats segueixen vives, però sovint sobreposades o inscrites en altres contorns de configuració de grups. Mentre el terra dels estats es belluga, la fractura entre elits i ciutadania ens fa pensar, a vegades, que s'ha perdut la isonomia amb greu risc per a la democràcia.

Aquesta evolució ens converteix més que mai en traspassadors de fronteres, perquè els territoris pels quals ens movem estan creuats per línies de separació de tots tipus. I sovint ens trobem que hi ha fronteres reals i emocionals que voldrien seguir inalterades. Vivim un moment de reinvenció i reconfiguració de confins. Estem en situació trànsit: les línies de separació velles segueixen existint però perden eficiència i encara no coneixem la naturalesa de les noves. Perquè és segur que els nous contorns no podran tancar espais purs, com en els vells mites nacionals, ni podran pretendre tenir l'exclusiva en la definició d'un marc econòmic, social i cultural. Són coses que s'han de tenir presents quan es parla d'estat propi si no volem copiar un model obsolet. ¿Com pensar un estat capaç d'assentar-se entre confins que no coincideixen?

stats