La Marató per la pobresa que demà fa TV3 té la virtut de posar sobre la taula un debat necessari, per no dir urgent: la crisi econòmica en la qual estem incòmodament instal·lats està comportant l'eclosió d'una nova pobresa. De cop experimentem com els avenços socials de la dècada dels anys 80 es va diluint i com els índex de desigualtat -no la pobresa en termes absoluts- tornen a nivells semblants als de la primera postguerra, la dels anys més durs, segons dades referides Espanya.
La idea de convocar els telespectadors perquè facin aportacions i participin en una jornada solidària és en si mateixa una bona notícia: d'una banda serveix per recaptar fons en un moment crític i, de l'altra, per fer créixer la consciència del moment delicat que vivim i, per tant, de la importància de pensar en el veí que té problemes. En moments difícils, la cohesió social s'ha de cultivar més que mai. I en aquest terreny, l'actitud dels mitjans de comunicació resulta decisiva.
De moment, davant d'aquesta crida excepcional, s'ha produït una resposta positiva, tot i que amb algun però: les entitats dedicades a vehicular i promoure l'ajut social als sectors més desafavorits han acollit amb interès la proposta, però alhora també han alertat de l'abandonament de responsabilitats per part dels governs, que estan concentrant tota la seva acció a quadrar els comptes amb fortes retallades i deixant, per tant, en un segon pla l'ajut als agents socials.
Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar, com ara el suport als més necessitats, l'atenció als discapacitats i, en general, a totes les persones amb un risc real d'exclusió social. La crisi no pot servir d'excusa per rebaixar per sota d'uns mínims raonables les polítiques d'atenció social. Si es traspassa aquesta frontera, iniciatives lloables com aquesta marató televisiva suposarien a la pràctica un retorn a l'almoina. TV3 farà demà una feina importantíssima però que mai hauria de deixar de ser complementària.
