Salvador Garcia
30/04/2012

Crònica d'una intervenció premeditada

3 min
Crònica d'una intervenció premeditada

L'amenaça d'intervenir les comunitats autònomes, i en especial Catalunya, és tan real com premeditada. En paral·lel al procés d'escapçament del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, mitjans i lobis radicats a Madrid van dur a terme una campanya per responsabilitzar les autonomies dels problemes econòmics de l'estat espanyol, com ja explicava el gener del 2010 l'informe Crisis financiera, crisis real y competitividad de la economía española de la fundació FAES. Aquesta estratègia pretenia influir en els governants espanyols però també anava dirigida a l'exterior, per així legitimar internacionalment qualsevol intent de recentralització de l'Estat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aviat se'n van veure resultats i així, per exemple, el 22 de juliol del 2010, menys d'un mes després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, la revista Business Week publicava l'article " Why the pain in Spain will get worse " [Per què el patiment espanyol empitjorarà], en què advertia que la indisciplina fiscal de les regions agreujaria els problemes financers de l'estat espanyol. L'article començava parlant de Catalunya. Molts altres articles han repetit el mateix argument des d'aleshores.

Objectiu acomplert: any i mig després aquesta visió sobre les responsabilitats i el problema econòmic que representen les autonomies és compartida per la major part de la premsa i analistes financers internacionals. I on veuen un problema tenen una solució òbvia: la intervenció de les comunitats autònomes, que, quan succeeixi, serà aplaudida pels mercats. Per executar-la l'Estat té l'eina legal, la llei d'estabilitat pressupostària. I Catalunya està en el punt de mira. Sovint és la protagonista dels exemples sobre malbaratament de recursos públics que es posen en l'àmbit internacional, disfressant així de problema econòmic un conflicte polític.

Aquesta estratègia recentralitzadora ha tingut el paradoxal ajut dels partits polítics catalans. L'anterior Govern va incórrer en uns dèficits i deutes públics creixents, en dur a terme algunes obres públiques (com ara l'ampliació de la Línia 9 del metro, que apareix en l'esmentat article del Business Week ) difícils de justificar inclús en un entorn de bonança econòmica. L'actual Govern sovint ha oblidat recordar que l'espoli fiscal de Catalunya explica gran part del deute públic acumulat i, en alguna ocasió, ha comparat Catalunya amb Grècia, greu analogia que hauria de ser tabú i que no es correspon amb la realitat. I una majoria de diputats catalans al Congrés (27 de 47, corresponents als grups de CiU i PP) han votat a favor de la llei que permet la intervenció de les autonomies, i han donat així encara més legitimitat a la intervenció a ulls dels observadors exteriors.

La intervenció d'una autonomia pot passar quan aquesta no pugui fer front a les seves despeses i deutes, o bé quan no té un pla per acomplir l'objectiu de dèficit de l'Estat. L'amenaça de la intervenció de la Generalitat, com ha reconegut el president Mas aquesta setmana, és real. Però la meva hipòtesi és que Catalunya no serà la primera o almenys no serà intervinguda de manera immediata perquè aquesta estratègia premeditada de recentralització implica també desprestigiar abans les institucions catalanes. Per això el govern de l'Estat vol fer recaure primer les responsabilitats de les retallades en el Govern de Catalunya, de manera que els catalans culpin el mateix Govern i desitgin la intervenció amb l'esperança errònia que així s'acabin les polítiques d'austeritat. Per exemple, els funcionaris catalans tenen noves reduccions de sou mentre que els que depenen de l'Estat no, i molts funcionaris afectats desitjarien dependre directament de l'Estat. Institucions i proveïdors poden pensar que si tinguessin el seu deute amb l'Estat en lloc de tenir-lo amb la Generalitat cobrarien més ràpidament. I serà molt fàcil fer demagògia denunciant que hi ha diners per a TV3 però no per a beques de menjador o per a sanitat, de manera que, en vista de la falsa disjuntiva, molts estaran a favor de reduir TV3. És a dir, continuarà l'estratègia d'ofegar financerament la Generalitat per no només debilitar-la sinó també per crear un sentiment d'autoodi dels catalans envers les nostres institucions.

En la situació actual, la inacció, el fet de pretendre un pacte amb l'Estat o l'intent de guanyar un temps que no tenim formen part del tràgic guió d'una intervenció premeditada que ens porta a la derrota per asfíxia i humiliació. Jo crec que en aquest cas no cal innovar, sinó més aviat recórrer a la història i llegir la Declaració d'Independència dels Estats Units del 1776.

stats