Ens posen la gravació del missatge d’abdicació del rei d’Espanya (perquè l’home no ho pot fer en directe). Metàfores a pes (“ serias cicatrices en el tejido social ”), pronunciació campetxana i impròpia de qui ha tingut els millors preceptors (“ m’habéis dao”) i la buidor, disfressada de pietat i preocupació, tan insultant com sempre. Al prestatge, una foto de la infanta Elionor, que figura que succeirà el príncep Felip, que figura que el succeirà a ell, que va succeir el dictador Francisco Franco. L’altra néta no hi és. No és l’hereva. No li toca, doncs, ser allà.
Per tant, si els espanyols ho toleren, el fill del rei serà coronat rei. La monarquia espanyola, això sí, ha previst que d’aquí uns 45 anys acabaran amb el sexisme i la discriminació cap a les dones que suposa el fet de fer reis els mascles de la família per davant de les femelles. D’aquí uns 45 anys potser Felip VI es morirà (o potser abdicarà com son pare). I aleshores sí, oh, obertura de mires, oh modernitat reial, una dona serà reina. Aleshores la monarquia ja no serà sexista i serà només classista. La filla de Felip VI, com el seu pare, com el seu avi, com el dictador que el va col·locar, no hauran estat escollits pel poble. Regnaran pel fet de ser de sang blava.
No em sento gaire convidada a manifestar-me en contra de la monarquia, perquè em queda lluny. Tinc un peu a fora, jo. Espero que aviat no seré espanyola. Però sí que desitjo que tots els meus camarades espanyols puguin votar. Votar si volen mantenir aquesta anomalia arcaica o si volen tenir un president que no sigui inviolable davant la llei i que es pugui canviar per un de nou si no la compleix. I si els camarades espanyols acaben (pacíficament, no pas a la francesa) amb la monarquia, Europa hi sortirà guanyant, perquè, aleshores, l’únic costum medieval que quedarà a Espanya serà allò del Toro de la Vega de Tordesillas, ciutat, per cert, on va estar tancada Joana la Boja.
