Desconfio dels que mai fan bons propòsits

Abans de començar el curs, a principis de setembre, i abans de tancar l'any, els dies propers al 31 de desembre, faig llistes mentals i reals de propòsits, projectes, canvis. Coses molt concretes i també actituds o voluntats més abstractes. No tots els dic en veu alta, no tots els deixo escrits. I com que tinc una edat sé perfectament que alguns no els compliré, però no sé quins seran. Aquesta és una de les gràcies. La meva experiència inclou fracassos estrepitosos que m'avergonyeixen, però també alguns èxits. Decisions que m'han anat molt bé i m'han fet feliç van ser preses en aquests moments del calendari, per això mai he deixat de fer-ho i per això hi crec i ho recomano de forma entusiasta. Ja sé que fa temps que està més de moda riure's dels que fan bons propòsits, sobretot si els fan coincidint amb el canvi d'any. També és habitual ridiculitzar els que de manera genuïna manifesten intenció de millorar. Probablement aquest corrent burleta va ser útil i necessari per posar en evidència la hipocresia embafadora, les tendències cursis, certes imposicions i tòpics socials. Però cap d'aquests corrents desmitificadors es pot instal·lar com a patró de conducta un cop ha fet la feina, perquè seria tant com deixar que el cinisme vencés la ingenuïtat. A la vida has d'anar triant amb qui vas, t'has d'anar definint. M'agrada anar amb els que la nit de Cap d'Any tenen ganes de passar-ho bé en bona companyia, i hi posen la il·lusió que calgui per aconseguir-ho. I desconfio més dels que mai no fan bons propòsits que dels que en fan sempre. Fer-los és l'única opció de complir-ne algun. I reincidir en aquells en què has fracassat altres vegades no és una mostra de debilitat, sinó de força de voluntat. Us desitjo el millor per al 2013, per al 2014 i el que vindrà.