El papa Francesc l’ha deixat amb el cul a l’aire. A vostè i a tota aquella Església que s’omple la boca condemnant els matrimonis homosexuals, el preservatiu i l’avortament, i que per darrere encobreix miserablement els capellans que abusen dels nens de la diòcesi.
El Papa denunciant un delicte que vostè ha intentat amagar. El Papa despullant-lo, senyor arquebisbe. El Papa humiliant-lo. Però queda un pas: el Papa destituint-lo. Fent-lo fora. Expulsant de l’Església un arquebisbe encobridor de presumptes pederastes. Un home que quan la víctima dels abusos, al cap dels anys, es va armar de valor per denunciar el llistat de pràctiques sexuals a què havia sigut forçat, tot el que vostè li va respondre va ser: “Silenci, abnegació i resar a la Mare de Déu”.
La denúncia del Papa l’ha convertit a vostè en el símbol d’una Església que utilitza la hipocresia per alliçonar-nos sobre sexe, al mateix temps que acull a dins seu capellans que es valen de la superioritat moral per abusar de criatures indefenses. El papa Francesc ha fet un gest molt valent de cara a la galeria. Però si de veritat vol atacar el problema, no n’hi ha prou desemmascarant els culpables. Potser seria hora de revisar si té algun sentit una Església que no permet a les dones exercir el sacerdoci com els homes, en igualtat de condicions, i que obliga els capellans a un celibat que alguna cosa deu tenir a veure amb molts dels casos que periòdicament surten a la llum.
Em pregunto quina ètica pot tenir un arquebisbe que lloga 22 autobusos per anar a Madrid a la manifestació contra el matrimoni homosexual, i després recomana “Silenci, abnegació i resar a la Mare de Déu” al noi que ha sigut víctima d’abusos homosexuals de capellans de la diòcesi de Granada. Hi ha una homilia seva de desembre del 2009 en què afirma que els crims de dictadors com Hitler o Stalin (casualment, ni una paraula dels crims de Franco) eren menys repugnants que l’avortament. I cita dos motius: que aquest és un crim que sempre deixa empremtes a la consciència i que és de covards acarnissar-se amb els dèbils.
Discursos polítics molt abrandats, però conductes opaques de portes endins del palau episcopal. El futur de la institució per davant del respecte a les persones. ¿O és que els abusos sexuals no deixen empremtes a la consciència ni es cometen sempre contra els més dèbils?
P. D. Em sap greu que en l’espai limitat d’aquesta carta no hi puguin constar tots els seus hits. Permeti’m que recordi, per als que no el coneixen, el dia que va dir que el preservatiu ajudaria a propagar la sida a l’Àfrica i un llibre que la seva editorial va publicar: Cásate y sé sumisa.
