La “minoria sorollosa” que avui som a la V ens hem de plantejar una qüestió transcendental. Si després de la votació del 9 de novembre guanya el doble sí, quin dia declararem la independència?
Seria estrany que el Dia de Declaració de la Independència (DDI) fos l’onze de setembre de l’any que ve. Trobo que, després del nou de novembre, no podem esperar un any sencer per declarar-la. Ho hem de fer de seguida. I el dia que la declarem serà el Nou Dia de la Independència (NDI), festiu a tot Catalunya (Tarragona inclosa). Però que el Nou Dia de la Independència sigui festiu no vol dir que deixem de celebrar l’onze de setembre, el Vell Dia de la Independència (VDI), perquè sempre l’hem celebrat. I perquè si els catalans haguéssim de ser independents a canvi de perdre un dia de festa del vell calendari, ja no voldríem ser independents. No veig bé declarar la independència el nou de novembre perquè està molt enganxat a l’onze de setembre i no faríem bé ni una cosa ni l’altra. I tampoc no trobaria ètic declarar la independència per Sant Jordi, aprofitant que no és festiu, però que ho sembla. I això que no dubto que, un cop hàgim votat, hi haurà alguna carta al director de La Vanguardia que ho demanarà.
No podem permetre que l’onze de setembre es converteixi en el Vell Dia de la Independència (VDI) perquè acabarà sent una festa residual, mentre que la diada cool serà la nova. Segur que quan la Isona Passola faci una pel·li sobre la història de Catalunya, contractarà el Pere Arquillué no pas per fer de Rafael Casanova, sinó per fer d’Artur Mas. Per tant, proposo: i si, sabent que no ens deixaran votar, aprofitant l’impuls de la V, declarem la independència demà mateix? Serien dos dies de festa, el vell i el nou, que l’any que ve caurien en divendres i dissabte. I l’Helena Garcia Melero i la Lídia Heredia podrien acabar el programa especial de l’onze, anar a dormir una mica, i l’endemà continuar amb l’especial del 12.
