Opinió 15/09/2014

Dolorosos exilis

i
Sebastià Alzamora
2 min

El sempre admirat escriptor José Carlos Llop publicava ahir un article a Diario de Mallorca que contenia un testimoni esgarrifós. Esgarrifós en cas de ser autèntic, esclar. Un extracte: “ El miércoles pasado - el día pre-Diada -, un escritor barcelonés me llamó desde la estación de Sants y con su humor habitual me dijo: «Ya sólo falta que nos insulten como a los cubanos que se iban a Miami». Él se iba a pasar unos días al otro lado de la frontera francesa, pero me desgranó un rosario de nombres de escritores y editores conocidos nuestros que habían elegido marcharse de Barcelona estos días y pasarlos en Madrid, Aragón, las islas, Galicia, Londres y otros destinos geográficos más o menos alejados del entusiasmo excluyente ”. I una mica més endavant: “ Mi amigo en Sants sólo se iba por unos días: «Hay mucha gente en la estación», me dijo antes de colgar. «Hay mucha gente que se aleja de lo que le imponen», añadió ”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Impressionant. Ànimes sensibles i artístiques que es veuen obligades a fugir d’un país perquè s’hi celebra una diada nacional amb contingut reivindicatiu. No poden suportar-ho, i les seves delicades naturaleses els obliguen a buscar refugi (“ Sólo por unos días ”) en geografies properes o remotes. No cal dir que l’article va embolcallat de l’estil elegant i seductor que caracteritza l’autor. Per altra banda, el fet que la columna dugui per títol La ciudad de los prodigios ens proporciona confort literari. Finalment, cal admetre que és difícil rebatre un article que ve acompanyat d’un assortiment de referències culturals de primera magnitud. Per ordre d’aparició, s’hi troben cites i al·lusions a Tom Wolfe, Joseph Roth, John Banville, Oscar Wilde, Samuel Beckett, James Joyce, W.B. Yeats i els espanyols afrancesats que es van exiliar a Bordeus, amb Goya al capdavant. Un article així és com una d’aquelles paelles que no poden sortir malament perquè el cuiner s’ha preocupat d’abocar-hi un quilo de cloïsses fresques i un altre de gambes de Palamós. Amb ingredients d’aquest calibre, com es pot mínimament posar en qüestió allò que comparegui damunt del plat?

Tanmateix, un servidor gosaria proposar a José Carlos Llop una lectura diferent sobre els viatges que els seus exquisits amics (“ Mis amigos y conocidos forman una parte nada desdeñable de la ‘intelligentsia’ barcelonesa ”, ens recorda, perquè els pobres d’esperit no perdem el fil) van emprendre la setmana passada. El dijous 11 era la Diada, efectivament, i hi havia convocada una manifestació de la qual potser deuen haver sentit a dir alguna cosa, perquè es veu que hi va acudir un cert nombre de persones. Però sobretot, l’11 de setembre, a Catalunya, és festa. I, com hem dit, queia en dijous. Això vol dir que l’endemà era divendres i que hi havia pont per a qui se’l pogués permetre, incloses les ànimes delicades i sensitives. ¿S’exiliaven d’una realitat insuportable, com els cubans a Miami, o se n’anaven de cap de setmana llarg aprofitant l’avinentesa? Ah, misteris dels esperits sublims i cosmopolites.

stats