Publicitat
Publicitat

Dones i dretes

"Doncs dic que totes, de qualsevol estat, color, edat, religió, nació, condició, les grans i les petites, les lletges i les belles, les negres i les mulates, les roges i les blanques, les que són dretes i les que són manques". Vet aquí el ventall de tipologies de dones que va fer servir Jaume Roig per encetar l' Espill , una obra que destil·la un abrandat fonamentalisme antifemení. Si l'hagués escrit avui, en lloc de fer-ho el 1460, estic segura que no hauria trobat cap editorial que li volgués publicar una obra amb un pensament tan políticament incorrecte.

Per sort, els temps han canviat molt. Almenys en una part considerable del món encara és viu l'ideal de la Il·lustració que creia en el progrés humà, en una societat capaç d'anar canviant les concepcions morals heretades de la tradició i que s'esforçava per viure cada cop millor. És clar que aquesta segona premissa és qüestionada amb contundència per l'actual crisi econòmica, però no és pas d'això que els vull parlar. Vull parlar de dones i de dretes i del govern de la Generalitat de Catalunya que ha començat a rodar. Per primera vegada, tenim una dona al capdavant del Parlament de Catalunya, on per primera vegada hi haurà assegudes 56 diputades, que representen el 41,5% del total de la cambra, de manera que en aquesta novena legislatura s'arriba al 40% de dones parlamentàries que marca la llei d'igualtat del 2007.

La contribució a la paritat dels diferents grups parlamentaris s'assembla com un ou a una castanya i no sempre es fa efectiu el binomi políticament correcte de "partit d'esquerres" i "més presència de dones a les llistes". El PSC té 14 diputades de 28, ICV en té 5 de 10 i només en aquests dos grups l'aritmètica és tan femenina com masculina. S'hi acosta el PP, que ha posat 8 dones en 18 escons, i se n'allunya ERC, que només n'ha pogut asseure 3 de 10. Les 25 diputades de 62 de CiU distancien també la coalició de la paritat i l'única diputada de 6 del Grup Mixt ja ni l'ensuma.

Aquesta poca presència de dones a les llistes de CiU es tradueix en una poca presència de conselleres. Només n'hi ha tres en el Govern: 3 de 12. És clar que si mirem una mica enrere, l'anterior govern d'esquerres no era gaire millor en aquest sentit: de 15 fotos que sortien a la web del Govern, només n'hi havia 4 amb rostre femení. És possible que per compensar aquesta poca presència de dones, el president Mas hagi optat per confiar-los càrrecs del més alt nivell polític. A banda d'una presidenta del Parlament, per primera vegada tenim una vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya i les dues tenen en comú que són militants d'Unió Democràtica, partit de dretes, oh anatema!, exclamarem si no són de la nostra corda.

En el seu primer discurs, Núria de Gispert, el segon càrrec institucional del país, va fer un parlament feminista. Va destacar la seva família i va emfasitzar-ne la línia femenina. Va reconèixer la "responsabilitat històrica" que representa per a ella exercir aquest càrrec i va recordar la lluita organitzada de les dones que des de fa més de dos segles han anat reclamant amb insistència el dret a vot, el dret a rebre la mateixa educació que els homes i el dret a l'accés a treballs dignes. Així reconeixia que la nostra societat és hereva de les reivindicacions de totes aquelles dones que van començar a actuar col·lectivament amb la Revolució Francesa -i aleshores eren totes d'esquerres i progressistes-, però que van veure créixer els seus efectius quan les sufragistes i suffragettes van incorporar dones de classe alta a les seves files.

Podem fer dues valoracions ideològiques de les paraules de Núria de Gispert. Una és criticar-les perquè ella és de dretes i s'ha apropiat d'un discurs que ha estat assumit per totes les forces polítiques i que, per tant, ja no comporta cap risc per a l'oradora, com hauria passat, per exemple, si les hagués dit a finals del segle XIX. Una altra és valorar-les precisament perquè totes les forces polítiques les han assumit, perquè al segle XXI el feminisme ha aconseguit fer-se un lloc en totes mentalitats, com demostra el feminisme inconscient que manifesten moltes joves amb les seves actuacions quotidianes o el fet que dones militants del PP hagin optat per la maternitat i la solteria.

En el seu discurs d'investidura, el president Artur Mas va fer al·lusió al "proper president o presidenta de la Generalitat de Catalunya". Ho va dir amb naturalitat, cosa impensable en el primer discurs d'investidura de Jordi Pujol. Si parlem de manera diferent, vol dir que pensem de manera diferent i que arribarà un dia en què veurem una dona presidint el Govern de Catalunya. I ho ha de fer no en funció del sexe, sinó de la intel·ligència, de la cultura i dels valors morals posats al servei de la construcció d'una societat més benestant, més lliure, més justa i més equitativa.

Ah! I ja que la cosa va de dones, corrin a veure Agost al Teatre Nacional. Hi veuran unes dones immenses. Jaume Roig segur que també les hauria aplaudides.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT