Demà els suïssos estan convocats a pronunciar-se sobre dues iniciatives populars de gran interès. La primera, promoguda per la dreta nacionalista, es denomina “Salvem l’or suís” i pretén obligar el Banc Nacional de Suïssa (BNS) a mantenir permanentment unes reserves d’or equivalents com a mínim al 20% del seu balanç i a no vendre mai or.
Fa catorze anys, les reserves d’or representaven el 38% del balanç del BNS, però ara només en representen el 7,5%, de manera que el triomf de la iniciativa li exigiria adquirir-ne unes 1.800 tones.
La caiguda del pes de l’or en el balanç del BNS s’ha produït en dues etapes i per dos motius diferents. El 1999 va decidir vendre’s la meitat de les 2.600 tones que tenia; després, el BNS, igual que tots els bancs centrals occidentals, ha injectat una enorme quantitat de diners per combatre la crisi financera, cosa que ha inflat extraordinàriament el seu balanç.
Els promotors no amaguen que el que persegueixen és que el 20% augmenti en successius referèndums fins que les reserves d’or determinin el volum del balanç del BNS.
Des del punt de vista de la teoria econòmica ortodoxa, la iniciativa és un disbarat, perquè limitaria la capacitat del BNS per portar a terme una política que estabilitzi l’economia quan es produeixen tempestes financeres com les que acabem de passar, i que en el cas suís no han sigut menors, atesa la crisi que ha patit el banc més gran del país, l’UBS. A més, la política del BNS està governada des de fa anys per una prioritat: mantenir fix el tipus de canvi entre el franc suís i l’euro. En la mesura que el BNS perdi autonomia, aquest tipus podria fluctuar, la qual cosa constituiria un malson per a les empreses manufactureres, ja que la competitivitat dels seus productes estaria subjecta a esdeveniments imprevisibles i incontrolables, i és oportú recordar que la prosperitat suïssa no depèn de les finances, com molta gent creu, sinó de la indústria, que pesa el doble que al Regne Unit. Per acabar, cal esmentar que el BNS està fent bé la seva feina: la seva missió és mantenir la inflació sota control, i la mitjana d’aquesta dada en els últims 20 anys ha sigut del 0,7%. Per aquests motius, el govern i el Parlament s’han posicionat contra la iniciativa.
Quines són les raons dels que la defensen? Fonamentalment, dues. La primera és la desconfiança en l’euro. Per tal d’evitar que el franc suís pugi respecte d’aquesta moneda, el BNS ha estat comprant deute en euros. Ara bé, en la mesura que els països mediterranis no semblen capaços de contenir els seus dèficits i que estan sent finançats gràcies a la garantia del Banc Central Europeu, els promotors de la iniciativa proclamen que els suïssos acabaran pagant una part del deute quan es declari fallit. A Alemanya hi ha també, i pel mateix motiu, una forta oposició a la política del BCE.
La segona raó és més suïssa. Els promotors volen limitar l’autonomia dels directius del BNS perquè detesten la idea que puguin prendre decisions sense consultar el poble. Aporten un argument contundent: quan aquests directius van considerar que era una bona idea procedir a la venda de la meitat de les reserves d’or, el preu d’aquest metall era una quarta part de l’actual.
Passem ara a la segona iniciativa, denominada “Parem els privilegis fiscals dels milionaris”.
A Suïssa hi resideixen 5.634 estrangers, que es beneficien d’un règim fiscal a mida. No tributen en funció ni de la seva renda ni del seu patrimoni sinó d’un càlcul ad hoc, acordat amb les autoritats fiscals, que els resulta prou atractiu per fixar-hi la residència.
L’any 2009 un petit partit d’esquerra va promoure la seva eliminació a Zuric i, contra pronòstic, va guanyar. D’aleshores ençà s’ha eliminat a tres cantons més i en cinc més s’ha votat mantenir-lo amb alguna restricció. Demà es vota a nivell federal i a Ginebra. Per guanyar a nivell federal hauria de guanyar a tots i cada un dels cantons. És difícil que ho faci, perquè implicaria la reducció de l’autonomia dels cantons, i això, a Suïssa, costa molt d’aconseguir.
Ara bé, l’interès del referèndum és que es votarà sobre impostos. Recordem que la llei catalana de consultes, aprovada recentment, exclou la possibilitat de consultar el poble català sobre matèries tributàries.
Els nostres partits creuen que el poble no pot opinar sobre tributs perquè és immadur i els eliminaria tots. A Suïssa tracten el poble com a adults, i no els va gens malament. La pressió fiscal és la mateixa que a Espanya, i les decisions populars no semblen forassenyades: de Zuric van marxar 200 milionaris, però la pèrdua d’ingressos fiscals, estimada en 12,2 milions de francs, ha sigut compensada per l’augment del que paguen els que s’hi han quedat.
