Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Ernest Crusats

La Iaia ja tenen un nom en el panorama musical i estan a punt de treure el primer disc. Avui toquen a Barcelona i l'Ernest n'és el cantant

No tinc un horari o una rutina estable, improviso molt. Diguem que no em llevo abans de les nou ni més tard de les dotze. Tinc el mal costum d'esmorzar poc o gens, però aquests dies tinc embotit de Vic... Menjaré mentre miro Els matins de TV3. I després, a treballar.

Ara estem enllestint el primer disc. Ja està mesclat i tot, però falta posar títol a algunes cançons i al disc mateix. Necessitaré inspirar-me. També he de contactar amb el dissenyador, per la part estètica i d'imatges. I abans de dinar també vull quedar amb la banda: el bateria ha estat uns dies fora, a Irlanda. Per dinar, és divendres, i això vol dir que vaig a ca la iaia. Sí, la que dóna nom al grup. És la meva i es diu Roser.

En acabar, agafarem el cotxe, anirem al local a carregar i cap a Barcelona. Haurem de trobar la casa Elizalde i aparcar: problemes. Muntarem i farem les proves de so. Suposo que ens hi estarem poca estona: al capdavall, baix, guitarra i bateria, gens complicat. Farem un berenar-sopar i vindran la mica de nervis i l'estona de bon rotllo que mirem de crear amb el grup abans de tocar.

Quan acabem estarem encara una estona amb la gent del públic. Per mi forma part del concert, és un feedback que m'agrada. Xerres, firmes discos, en vens... Estàs pletòric i carregat d'energia positiva. Però aviat carregarem i cap a Vic, que jo els dissabtes treballo. I gairebé mai sortim després d'un concert.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT