Opinió 14/12/2013

Espanya, un malson

i
Ignasi Mora
2 min

"Catalans, catalanes", com diu el president Mas en "Polònia", que veig a través d'Internet, ja que tenim prohibida TV3. Nosaltres, els valencians a qui no han pogut extirpar-nos la consciència de ser-ho, ens hem adonat de sobte que no podem quedar-nos al marge del vostre moviment sobiranista. Hem de col·laborar amb vosaltres i quan sigueu independents conservar-hi una bona relació.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D'una altra manera, podríem patir un aïllacionisme pitjor que el de les últimes dècades, que va fer enfollir molts dels nostres conciutadans que acabaren delirant si no ens furtaríeu la paella... El maquiavel·lisme o la lògica inconscient de l'oligarquia de Madrid sabia i sap que necessiten separar-nos a catalans i valencians siga com siga, ja que hi som molt més afins que amb els espanyols.

Tanmateix, la raó substancial per la qual no hem de desvincular-nos-hi és perquè no encapçaleu només una imprescindible independència d'Espanya. Heu iniciat també –potser sense ser-ne conscients– una negació ferma del règim hereu de la monarquia absoluta i tots els seus múltiples ramals, que convertiren el segle XX en el de la intolerància i criminalitat extremes.

Un règim polític que es fonamenta en una gran mentida –el poder monàrquic prové de la divinitat–, per més que el maquillen o fins i tot guillotinen, pot derivar amb l'ajuda d'altres factors en tota mena d'aberracions. Sense anar més lluny, transformar els mecanismes reguladors de les relacions socials en ens metafísics intocables, com la sobirania nacional.

Deixant als historiadors les seues tasques pròpies, convindrem que a hores d'ara Espanya és un vaixell que de tan deteriorat i vell no fa aigües, com diu Rajoy, sinó que s'ha enfonsat. Cal abandonar-lo si es vol surar. L'orgull, la prepotència i la ignorància espanyola no ixen de la seua sorpresa en veure que milions de persones voldríem fugir d'aquest naufragi.

Espanya no refreda ni escalfa res, ni la por secular a la seua repressió. Ni ha constituït un estat-nació, ni ens ha deixat viure en pau a catalans, valencians i balears, que ens corresponia i ens correspon compartir el passat i un futur esperançador. I potser no és odi el que sentim per Espanya, potser només un desig profund que desaparega de les nostres vides, com al despertar d'un malson.

stats