Publicitat
Publicitat

Un tast de català

¿Està ben escrit això que he escrit?

Si poseu la frase del títol davant els ulls de molts catalans, simplement us diran: "En català el signe interrogatiu no es posa al davant". Què hi diuen els experts? Fabra aconsella posar el signe d'obertura quan la llargada i l'estructura de la frase indueixen a una errònia lectura enunciativa. Ruaix és del mateix parer. I Solà, per evitar la vacil·lació en l'ús, abona que s'hi posi sempre. Pocs lingüistes de prestigi han defensat que el signe d'obertura no s'hi posi mai.

I què hi diu la normativa? Si entenem per normativa l'actual doctrina de l'IEC, i per doctrina de l'IEC l'esborrany de gramàtica normativa penjat a la seva web, diu (amb una concisió digna de millor causa): "El signe d'interrogació (?) i el signe d'admiració (!) s'escriuen al final del període d'entonació interrogativa, l'un, i exclamativa, l'altre". I el mateix diu la fitxa de l'Optimot (el portal lingüístic de la Generalitat) dedicada al tema.

El pobre ¿ no és cap malfactor. És, només, un humil signe d'interrogació: un signe auxiliar tipogràfic que ajuda a la lectura.

No posar-lo mai indueix a errors. Barrejar el seu ús amb qüestions d'identitat és haver perdut el nord. Si fóssim pescadors i el poble veí descobrís un sistema de pesca millor, no copiar-lo argüint motius de tradició i identitat seria, literalment, estúpid. No totes les tradicions són dignes de conservar. Una llengua que s'ancora es condemna a perdre vitalitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT