ARA

Quan vius a 8.000 quilòmetres del teu país i els digitals et reben cada matí en estat d'emergència nacional, quan el taxista que et porta a l'aeroport de Washington et pregunta amb cara de pena si vas a Barcelona per quedar-te o podràs tornar, i notes que per dins està dient "Quina sort que sóc eritreu emigrat", puges a l'avió pensant que com ens hem de veure i baixes al Prat com baixàvem els periodistes a ...