Publicitat
Publicitat

RAONS

Europa federal

El grup de reflexió EuropeG, liderat per Antoni Castells, ha presentat el seu primer document: una apel·lació a la construcció d'una Europa federal. Ens hi recorden que a la història no existeix ni una sola moneda sense estat, és a dir, sense un poder polític que l'empari. Per tant, el gran repte europeu seria crear "unes autèntiques estructures federals". El problema del federalisme, tant a Europa com a Espanya, és que no el vol ningú. Tothom busca l'asimetria avantatjosa i especialment els més forts. Una Europa federal vol dir que Alemanya haurà de compartir poder i que França ja no podrà seguir fent veure que mana.

Els avantatges d'una Europa més unida són inqüestionables: si el dèficit pressupostari de la zona euro en el seu conjunt és d'un 6 per cent del seu PIB, molt per sota del 10-11 per cent dels Estats Units i Anglaterra, una Europa que respongués com un sol estat no hauria de tenir problemes de guerres especulatives. Però la crisi ha engrandit la distància entre uns i altres. Primer, amb el llenguatge intemperant que els països del Nord han utilitzat per sotmetre el Sud; després, amb les reaccions proteccionistes dels seus principals actors, quan s'han vist pressionats per unes opinions públiques intimidades per l'estratègia d'estat de xoc amb què es pretén combatre la crisi.

Conscients d'això, els autors defineixen els altres dos escenaris possibles: la consolidació dels mecanismes intergovernamentals, és a dir, Alemanya manant sobre tots els altres; i la fractura de la zona euro. Seguir com estem o el caos. Cap dels dos escenaris és desitjable. Però per arribar a la vertadera unió política queda molta feina a fer. Sobretot cultural, que és la més lenta a l'hora de quallar. Deia el filòsof indi Dipesh Chakrabarty que la fi de l'era imperialista fornia a Europa l'oportunitat "d'esdevenir punta de llança dels valors de la Il·lustració, que en altre temps va exhibir, no sense contradicció, per justificar els imperis". Ni aquest ideari comú, que des de fora se'ns reconeix i s'admira, és suficient com a teixit conjuntiu d'Europa. La diferència entre Voltaire i Hegel és massa abismal.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT