Amb una economia fregant la recessió, 633.210 persones registrades a l'atur i cap llum a la vista al final d'un túnel de retallades i sacrificis, és comprensible que el Govern hagi parat l'orella davant l'oportunitat d'acollir una macroinversió americana de 18.800 milions d'euros, que promet a més crear 276.000 llocs de treball. La creació d'ocupació és l'argument més temptador per escoltar el magnat Sheldon Adelson, que desfulla la margarida entre Madrid i Catalunya per instal·lar un megacomplex d'oci, joc i hotels inspirat en Las Vegas. Sobretot perquè l'oferta permetria generar feina per a l'enorme bossa d'aturats que el daltabaix de la construcció ha deixat de braços plegats i que no tenen prou formació per ser reabsorbits pel mercat laboral.
És possible que l'Eurovegas acabi a la Comunitat de Madrid. Però l'ARA no vol esperar a una eventual victòria d'Esperanza Aguirre per alertar dels elevats riscos de l'operació. Tenim la convicció que cal treure lliçons de l'actual crisi i dels errors de triar el diner fàcil. Els ciutadans han començat a entendre un discurs que el Govern ha repetit des del primer dia: la necessitat d'apostar per l'economia productiva, en un marc on es recuperen valors com l'esforç i la visió a mitjà i llarg termini.
L'Eurovegas és pa per avui i fam per demà, i enviaria un senyal equivocat sobre el que volem ser com a país. Catalunya ha d'aspirar a més, començant per tenir una autèntica política industrial, més necessària que mai, amb apostes de futur d'alt valor afegit. Aquesta aposta no suposa renegar dels serveis, molts dels quals van lligats a la indústria, ni encara menys del turisme, un dels motors menys atrofiats de la nostra economia. Turisme de qualitat, però, no equival forçosament a turista amb diners, sobretot quan el gran esquer és el joc. L'Eurovegas es vesteix com una via per reforçar els congressos, però la sobrecapacitat de Barcelona en aquest camp és evident.
Renunciar a acollir l'Eurovegas exigeix valentia i no tothom ho entendrà. Però un govern amb altura de mires no s'avindrà a canviar lleis i a forçar coinversions públiques en un projecte que no ens representa. Adelson exigeix canviar lleis, tota mena d'exempcions fiscals, excepcions en matèria antitabac, condicions laborals específiques, tracte preferent a treballadors forans, accés als casinos dels menors i els ludòpates, o fins i tot canvis en la regulació de blanqueig de capitals. Definitivament, no ens representa.
