Eurovegas, política i moral
El debat sobre Eurovegas provoca opinions contraposades sobre la conveniència de l'operació: des del punt de vista de l'economia, l'ambientalisme, l'urbanisme, la salut pública i la seguretat ciutadana. S'han garbellat dades variades sobre beneficis i costos que pot comportar aquesta iniciativa. Però també s'ha ressuscitat la clàssica distinció weberiana entre ètica de les conviccions i ètica de les responsabilitats. Els defensors del projecte argumenten que -malgrat algunes reserves de principi suscitades per l'operació- els polítics responsables han de valorar sobretot les conseqüències positives que se'n poden obtenir per a l'economia i el benestar del país en un moment com el que vivim.
Reapareix, doncs, la subtil i discutida distinció elaborada per Max Weber en l'Alemanya convulsa de la postguerra de la Primera Guerra Mundial. Segons Weber, el polític sovint ha de guiar-se per l'ètica de la responsabilitat, molt amatent a les conseqüències de les seves decisions, tot i que algunes poden allunyar-lo transitòriament dels seus principis més íntims. Aviat farà cent anys que el professor de Heidelberg va pronunciar la seva cèlebre lliçó sobre l'ofici de la política. I des d'aleshores ençà s'ha discutit molt sobre les relacions entre política i moral i sobre la hipòtesi weberiana de la política i les dues ètiques.
En aquest debat que arrenca de la Grècia clàssica, em sembla molt útil el testimoni d'un polític contemporani, reconegut per la seva integritat. Em refereixo a Václav Havel (1936-2011), escriptor, dramaturg, resistent, activista polític i, finalment, primer president de txecs i eslovacs en la seva segona república democràtica. L'any 1995, el president Havel va obtenir el Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat catalana. En rebre el premi de mans del president Pujol -un altre dirigent públic preocupat pels valors en l'àmbit de la política- Havel no va pronunciar un discurs de circumstàncies. Va voler tractar el complicat assumpte de les relacions entre moral i política. Val la pena reproduir una part del seu discurs.
Afirmava Havel: "La moralitat i la immoralitat tenen les seves conseqüències polítiques directes. I, viceversa, les decisions polítiques tenen les seves conseqüències morals directes. Per això, considero forassenyat separar la política de la moral i afirmar que són dues coses diferents i absolutament deslligades. Afirmar-ho i amb més motiu posar-ho en pràctica és -paradoxalment- no sols profundament immoral, sinó també políticament erroni". El president txec reblava el clau afegint: "La moral és omnipresent de la mateixa manera que (ho és) la política. I la política que es deslliga de la moral no és sinó una mala política..." ( Discurs en l'acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya . Ed. Proa, Barcelona 1995).
Havel il·lustrava la seva categòrica afirmació amb episodis tràgics de la història del seu país. En tres ocasions durant el segle XX, bona part de l'elit dirigent de Txecoslovàquia va optar per refugiar-se en la tesi responsable del mal menor i acceptar règims dictatorials amb la finalitat d'evitar la invasió estrangera, la guerra o l'enfrontament civil. Tot i així, aquelles decisions van tenir resultats polítics pèssims -no van evitar ni la invasió ni la guerra- i van provocar en canvi danys morals molt greus, perquè -segons el mateix Havel- van desmoralitzar durant dècades el conjunt de la seva societat.
Pot semblar excessiva aquesta referència a Havel i a la història dramàtica del seu país quan es discuteix sobre una inversió econòmica en el sector de l'oci i del turisme. Però les exhortacions a obviar els prejudicis moralistes contra l'operació Eurovegas -associat a una activitat socialment controvertida com el joc i impulsat per un empresari polèmic pels seus compromisos político-financers a EUA i a Israel- sembla que ignoren que entre els efectes d'aquesta operació cal comptar amb alguna cosa més que uns discutits beneficis econòmics. Cal tenir molt present la seva influència sobre la definició del model productiu i social del país i dels valors en què s'hauria de basar. Per això és bo recordar que sempre "és forassenyat" voler separar política i moral, com ens deia Havel en el seu discurs de Barcelona. Perquè fins i tot els beneficis aparents d'una moderada i momentània claudicació en certs principis poden ser ràpidament anul·lats per danys molt superiors en el tremp moral de la ciutadania. Un tremp moral que és condició necessària per restaurar la salut de la nostra malmesa democràcia si és que hi creiem.
