Opinió 05/04/2012

Exàmens i notes

i
Cristina Gallach
3 min

La setmana vinent a Washington s'hi faran uns exàmens molt peculiars. Tres grans figures internacionals -el nord-americà Jim Yong Kim, president de la Universitat de Dartmouth; Ngozi Okonjo-Iwela, ministra nigeriana de Finances, i José Antonio Ocampo, exministre de Finances de Colòmbia- compareixeran davant d'un selecte jurat, els 25 membres del consell de directors del Banc Mundial (BM), per intentar guanyar el càrrec de president d'aquesta institució. El BM és responsable de liderar les pautes del desenvolupament econòmic i social del món i és una de les peces claus de l'arquitectura internacional.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tots tres candidats tenen currículums acadèmics i experiències de gestió internacional extraordinaris, i compten amb un o més doctorats per les més prestigioses universitats americanes. A més, excepte el cas del candidat americà -una eminència en salut pública-, han exercit o exerceixen càrrecs ministerials en països on avançar amb èxit pel camí del progrés és un autèntic repte, no només per la falta de recursos, sinó pel desgavell colossal i la corrupció en les seves estructures estatals.

Per tant, la primera conclusió de l'insòlit examen és que no cal patir. Sigui qui sigui que el passi, el càrrec anirà a parar a mans d'una persona professionalment sòlida i preparada. Ja és molt! Sobretot ara que cal aprofitar els grans canvis en curs per aplicar polítiques que eradiquin la pobresa i promoguin un creixement econòmic equilibrat, que generi feina i que sigui respectuós amb el medi ambient. Uns 2.000 milions de persones dels 7.000 milions d'habitants del món viuen amb menys de 2 dòlars al dia. Contribuir a fer-los sortir de la pobresa és la tasca clau del BM, a més de fer front als volàtils preus dels productes agrícoles i dels aliments més bàsics, a la falta d'estabilitat financera, als problemes de salut pública en els països menys desenvolupats i una llarga llista de responsabilitats que, ben executades, canviarien radicalment el planeta.

Europa és el grup de països que més recursos dedica a l'ajuda humanitària i al desenvolupament, i no presenta candidat. No toca. Un pacte no escrit des que es van crear les institucions financeres internacionals estableix que el Fons Monetari Internacional (FMI) està dirigit per un europeu (actualment una europea, Christine Lagarde) i el BM per un nord-americà. Fins al juny era Bob Zoellick, a qui se li acaba el mandat. Sense candidat propi, els vots europeus en el consell de directors seran decisius. Poden optar per la tradició -és a dir, correspondre al suport que va donar Washington l'any passat a Lagarde a l'FMI- o bé apostar per un canvi radical d'acord amb els nous temps.

Molts consideren aquest pacte entre Europa i els Estats Units un pacte injust entre rics que no reflecteix el món actual. En un gest de clara resposta a aquestes suspicàcies, el president Obama va sorprendre tothom en presentar com a candidat seu el menys nord-americà dels aspirants: un reputat acadèmic, metge d'impecable recorregut en el camp del desenvolupament, nascut i crescut a Corea del Sud i de cognom Kim. Però per més que l'origen marqui, no deixa de ser l'home de Washington.

"Ja és hora que Occident deixi espai als nous països emergents en les organitzacions internacionals", assegurava fa ben poc a Brussel·les Nicholas Burns, ex número 3 del departament d'Estat en temps de George Bush fill. Potser no diria el mateix si fos al govern, però a ningú se li escapa que aquest pacte sobre el repartiment dels alts càrrecs internacionals es fa insostenible ara que als BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), amb un pes decisiu en els equilibris econòmics i financers del món, se'ls exigeix que s'impliquin més en l'estabilitat mundial.

La carismàtica ministra nigeriana és una de les veus més crítiques amb un pacte arcaic que fa cinc anys ja li va impedir arribar a la presidència a què ara torna a aspirar. "Aquests privilegis del passat s'han d'acabar. S'ha d'obrir un procés meritocràtic", recalca. Tant ella com el colombià Ocampo visitaran diverses capitals europees abans que els exàmens de la setmana vinent fructifiquin en un candidat escollit.

Meritocràcia va ser precisament la paraula més pronunciada pels dirigents dels BRICS a Nova Delhi la setmana passada, on curiosament no es van posar d'acord: uns optaven per l'africana i altres pel colombià. La solució, doncs, queda en mans europees. Tot indica que se seguirà l'opció menys rupturista i el candidat americà guanyarà. Si no, Europa haurà marcat la diferència i iniciarà una nova ruta en el món dels equilibris internacionals. Sabrem la nota ben aviat.

stats