EL DIA QUE M'ESPERA
Opinió 22/06/2012

FRAN RUVIRA

Nascut en un poble d'Alacant, el director de cinema ha aprofitat escenaris de joventut per a la seva primera pel·lícula.

1 min
FRAN  RUVIRA

INTENTARÉ LLEVAR-ME entre vuit i nou del matí. Baixaré a esmorzar a la rambla del Poblenou amb uns amics, els mateixos amb qui el dia abans haurem anat a l'última sessió del cinema Renoir les Corts. Visc uns dies estranys, en què d'una banda ha tancat una sala important de la ciutat i de l'altra estreno la meva primera pel·lícula, Orson West . Després de l'esmorzar aniré fins al centre de Barcelona: em faran un parell d'entrevistes per a diaris, i després encara me'n faran un parell més per a ràdio. Aquestes dues seran connexions telefòniques, així que les podré atendre des del centre mateix, anant cap a una sessió de fotos. A última hora del migdia passaré un moment per la productora, per comprovar com està la llista de convidats, preparar els últims detalls del photocall i saber si hi ha algun compromís de premsa d'última hora. Després de dinar em tocarà atendre una última connexió per a televisió. Llavors ja podré començar a dedicar-me a detalls importants de la preestrena: vénen amics i família del poble -vaig néixer al Pinós, a Alacant-, i els rebré a casa. A dos quarts de deu he de ser als cinemes Alexandra. Mitja hora més tard hi haurà el photocall , amb l'equip de la pel·lícula, i llavors faré una petita presentació abans de la projecció. Després d'estrenar Orson West farem una copa de vi. Acabaré el dia al tren, viatjant cap a Saragossa, perquè he d'anar al casament d'uns amics. En algun moment del dia, ara que hi penso, hauré de fer-me la maleta... Hauré d'esgarrapar una mica de temps d'alguna banda.

stats