Apropòsit del dia d'avui, l'ARA va publicar, diumenge, la llista de les dones més influents de Catalunya i, per un error incomprensible en un diari tan prestigiós, jo no hi era. Bé, era entre les finalistes, però no vaig assolir el mínim de vots necessaris per entrar al grup de les guanyadores. D'acord, algú em va votar, però l'algú vaig ser jo (diverses vegades). La prova que no sóc influent és que no vaig aconseguir influir en ningú perquè em votés. Els de casa van votar la monja Forcades. El que més greu em sap no és que l'editora Ester Pujol, a qui succiono des d'aquí, estigui entre les fembres triades. Per mi no hi ha fembra més influent al planeta, en aquests moments. El que em cou de veritat és que la Rahola hi sigui i jo no, ai las.
Em consola que Maria Lapiedra o la infanta Cristina (que era catalana fins que se'n va anar a Washington) no hagin estat triades, tampoc. Però és un consol ben minso. De manera que, des de l'anonimat més indignant, els desitjo un bon Dia de la Dona. Felicitats a les dones que van soles a prendre copes i a llegir als bars de vins i a les cocteleries. Felicitats a les que no diuen "tots i totes" perquè comprenen que és una bajanada lingüística, però, en canvi, es quadren quan algun panoli fa un comentari retrògrad. Felicitats a les que no han dit mai la frase: "És que els homes no poden fer dues coses alhora, he, he". Felicitats a les que trien pel·lis de Tarantino. A les que riuen amb Saturday night life . Felicitats a les que desafien imams, rabins i mossens. A les lectores de Patricia Highsmith i a les que escolten Janis Joplin. A les que no fan règim, a les que no han demanat mai lambrusco. A les que poden riure's d'elles mateixes. Felicitats a la meva amiga, que va néixer amb sexe masculí, però va decidir convertir-se en el que ja era: una dona. I no sabies on et ficaves, tia.
