Ferran Monegal: «Les televisions són el reflex del 'cafè per a tothom'»

Monegal ha popularitat el gènere de la crítica televisiva des del seu programa setmanal a Barcelona Televisió i la seva columna diària a El Periódico , on ha creat un diccionari propi - ratomàquia , ocellets , mossegada - per parlar de televisió. Diu que quan ell va començar a fer crítica televisiva, ningú volia fer-ho. I recorda les paraules de Manuel Vázquez Montalbán quan al Tele/eXpres el van passar de la secció de política a la de televisió: "Que insensats, m'han tret d'una secció on només podia parlar de política i m'han passat a una altra on puc parlar de tot, també de política".

Quina nota posa a la televisió actual?

En general no arriba a l'aprovat. L'escala de valors s'ha trastocat. Avui a molts canals de televisió es valora que una criatura s'equivoqui contínuament perquè això és rendible. Alguns pretenen unir audiència amb qualitat, però si fos així el millor restaurant del món seria el McDonald's. Però hem de diferenciar la televisió privada de la pública. TV3 o BTV fan una programació que no és feridora, al marge de casos puntuals.

¿Té sentit que cada comunitat tingui la seva televisió?

No. Però és que la televisió és el reflex del cafè per a tothom . El que no té sentit és un estat autonòmic. El cafè per a tothom va sorgir per aigualir les autonomies històriques i la conseqüència és també teles autonòmiques per a tots. I algunes, com Canal 9 o Telemadrid, han servit per a maniobres polítiques.

Quines televisions salvaria?

Les de Galícia, Catalunya i el País Basc, perquè són televisions que responen -i això és el que emprenya- a un sentit de país i a una llengua.

Diu que a BTV és on es troba a gust i lliure per fer el seu programa. ¿En altres canals no podria?

Aquí entraríem en el terreny de les suposicions, però el que està clar és que aquest és un programa que agrada a la gent però no als professionals del mitjà, que si el poguessin tancar ho farien. Des de la televisió ens podem ficar amb el president de la Generalitat o el del govern espanyol, però "Ai, si es fiquen amb nosaltres!" Els periodistes hem acabat sent gossets amb un morrió al servei de la política o de l'empresa multimèdia de torn. Periodisme d'empresa, en diuen eufemísticament. I amaga la mort gradual del periodisme.

També té morrió vostè?

Jo he trobat un oasi. Tots els directors de BTV s'han assabentat del programa veient-lo a casa. També porto molts anys en aquest ofici, i no sóc cap kamikaze.

S' ha de mossegar la llengua?

Algun cop sí. Que aixequi la mà el periodista que no ho ha fet. Però no ho entenc com a autocensura sinó com a responsabilitat informativa. Sense periodistes no hi ha periodisme i això ho dic pel fenomen Twitter, Wikileaks o YouTube. Hi ha una allau d'informació que s'ha de digerir.

La televisió ha d'educar?

Déu nos en guard de ser llicenciats per Telecinco! El que no ha de fer és fer trampes i si el programa usa actors o immigrants a canvi d'un entrepà, que ho digui.

Però sí que dóna mal exemple als nens.

Aquesta és una batalla que he perdut. Vaig lluitar perquè a les escoles s'instaurés una assignatura de tele per preparar els nens per mirar-la amb criteri. Però no sóc elitista, igual que assenyalo determinats programes també lluitaria contra els censors que els vulguin treure.

Vostè viu d'aquests programes.

Això és el periodisme. Els periodistes vivim de la merda que es produeix a la societat. No la creem sinó que la destapem.

¿Al seu programa treu imatges d'altres cadenes, per què no de BTV?

BTV té una audiència humil i el periodista ha de seguir el ramat. Jo no sóc una ONG. Deixaré de parlar de la ratomàquia [ Gran Hermano ] quan en comptes de tres milions d'espectadors en faci 200.000. El periodista ha de parlar del que la gent veu. Ha de seguir el ramat i no intentar transformar-lo. Hi ha periodistes que es pensen que de tant entrevistar el president del Govern són tan importants com ell i creuen que des del seu mitjà poden dirigir el ramat.

Què es criticaria com a presentador?

T'ho contestaré així: aquesta temporada hi haurà la crítica del crític. Hi haurà una criatura que cada dia em deixarà fet pols. Acceptaré la mossegada.

Algú es resisteix a anar a Telemonegal ?

Andreu Buenafuente. Porto nou anys intentant que vingui.