T'imagino la temporada que ve mirant els partits del Barça dret al menjador de casa. Corregint posicions, donant ordres i patint més que ningú. Espero que tinguis un passadís prou llarg per corre'l sencer com a Stamford Bridge. La desconnexió emocional serà difícil.
Algú va dir que havia trobat a faltar emotivitat en la roda de premsa d'ahir. Però no era moment de llàgrimes. El que s'estava fent era una intervenció quirúrgica de gran precisió. Una operació molt delicada que va ser un èxit rotund i que, a més, es feia en un clima apocalíptic. La sensació que després de tu s'acabava el món es va esvair a l'acte quan el president Sandro Rosell va comunicar que Tito Vilanova seria el teu successor. El Barça demostrava que té una Masia de jugadors i també una Masia d'entrenadors. Que jo en tingui record, aquesta és la decisió de la història del club que ha estat rebuda d'una manera més positiva per tota la massa social. Amb el temps, i una mica de sort, el teu relleu pot ser que consti als llibres com el moment en què es va tancar definitivament la ferida entre nuñistes i cruyffistes.
Ha sigut tan net el teu adéu que fa la sensació que no te n'has anat. Que agafaràs una excedència o una baixa laboral per esgotament i que, quan hagis omplert aquesta buidor que ara sents, tot tornarà al seu lloc. Això ens convé pensar-ho per temperar el sotrac emocional, però ja sabem que és mentida. Mai més et tornarem a veure a la banqueta del Barça, de la mateixa manera que Puyal tampoc tornarà a la tele. Es pot lluitar contra moltes coses però no contra el teu propi record.
En canvi, no tinc tan clar quin futur t'espera. No sé si voldràs fer carrera com a entrenador o si preferiràs jugar a golf amb Johan Cruyff. Amb la teva retirada pujaràs al cel blaugrana i seuràs a la dreta del Pare. Cruyff i tu teniu estils diferents. Tu hi seràs, però no et veurem. Com l'Esperit Sant. El teu diví mestratge el transmetràs des de la discreció de qui sap que no li cal aparèixer per estar més present que mai.
Diuen que aquest matí a la Zarzuela ja està reunit el gabinet de crisi per estudiar el relleu modèlic al Barça. Tu has abdicat i, amb tota la normalitat del món, accedirà al tron el primer en la línia successòria. El més important és que ningú hagi qüestionat la legitimitat dels que heu sigut els reis del futbol tots aquests últims anys.
P.D. Corria una lletania per tot Catalunya que deia que tu plegaries perquè el Tito no estava bé. També en això ens hem equivocat. Felicitats a tots per la discreció. Ni Twitter, ni 2.0, ni l'era de la informació. Anima veure que encara hi ha secrets que es poden guardar.
