TOVALLONS NEGRES
Opinió 30/07/2012

'Ganivet' de crisi

i
Empar Moliner
2 min

Som moltes les apòstates que aquests dies ens estem rumiant si tornem a abraçar la fe de Déu nostre senyor. I ens ho estem rumiant perquè Déu nostre senyor ens dóna proves, cada dia, de la seva existència.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La més recent, la que ens ha enviat en forma de notícia a través del canal 3/24. Diu així: "251 medicaments surten més cars si es compren amb recepta que sense". Gràcies, Jahvè. És un senyal.

Aquesta mena de miracle a la inversa demostra que estem en mans d'homes i dones preparats per treure'ns de la crisi. Homes i dones que no improvisen ni fan glopets de la petaca mentre estan reunits per aprovar necessàries i estimulants retallades. El govern català va decidir que els catalans pagaríem un euro per recepta. Aleshores, el govern espanyol va decidir que els espanyols copagaríem els medicaments. I com que, de moment, una cosa no treu l'altra (o com diria la meva tieta Pura "això no quita ") els que tenim la immensa sort de ser catalans i espanyols a la vegada paguem dos cops pel mateix.

Valoro molt que el departament de Salut hagi "admès el problema" i prometi que "ho revisaran a finals d'any". Un altre ens hauria dit que no sabem sumar i no ho revisaria. Gràcies. Però, si ha de costar pasta, no ho revisin. No cal ser en Sala i Martín per deduir que aquests 251 medicaments són els que costen entre 1,68 i 1,99 euros. I no cal ser en Sala i Martín per deduir què passarà ara. Els laboratoris farmacèutics, solidaris, n'augmentaran immediatament el preu per acabar amb aquesta injustícia.

Demà me'n vaig a Andorra a acaparar aspirines, però aprofito per dir als nostres governants que tinc altres idees brillants per recaptar pasta. Què tal vendre bitllets d'anada i tornada a passatgers que només vulguin anar, però no tornar? I què tal vendre deute espanyol a Alemanya amb aquest eslògan: "Pagui'n dos i emporti-se'n un"?

stats