En plena escalada dialèctica amb Madrid pel pacte fiscal, el Govern català ha desafiat l'executiu de Rajoy amb una decisió concreta: Catalunya no complirà el reial decret del govern espanyol que pretén restringir l'atenció sanitària als immigrants sense papers només als casos d'urgències i als menors. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va deixar clar ahir al Parlament que aquesta intenció, a més de ser contrària a una mínima sensibilitat humanitària, pot ser contraproduent per a la salut pública, ja que no permetria tenir un control efectiu sobre algunes malalties infeccioses molt esteses al Tercer Món, com per exemple la tuberculosi.
Es tracta d'un gest que honora l'executiu i que demostra que la voluntat d'autogovern no és només una qüestió política o identitària, sinó que pot anar lligada a determinats valors. Molt sovint la política catalana ha abusat de la pirotècnia verbal, de grans amenaces que després queden en res. Per això és bo que la ciutadania vegi que les declaracions es poden convertir en fets. Va passar quan el tripartit es va negar a aplicar la tercera hora de castellà i passarà ara també amb l'atenció sanitària als sensepapers.
En tots dos casos Catalunya ha vist com des de Madrid es posaven en perill pilars bàsics per a la convivència i la cohesió social. I la resposta no podia ser cap altra.
D'altra banda, el mateix govern espanyol comença a ser conscient que ha anat massa enllà i mostra símptomes de voler rectificar.
La ministra Ana Mato va aclarir ahir que els malalts de VIH seran atesos mitjançant convenis amb ONGs (a les quals han reduït les subvencions, per cert). Però en comunitats com la de Madrid ja s'ha començat a aplicar aquesta mesura de caire xenòfob.
Andalusia, Euskadi i Navarra ja s'havien declarat en rebel·lia contra les intencions del govern espanyol, i ara també Catalunya. L'excusa de les retallades no pot servir per fer més difícil encara la vida a la baula més feble de la societat.
