La dreta populista antieuropea hongaresa segueix avançant a pas ferm en el camí d'una perillosa involució democràtica. Amb l'aval d'una còmoda majoria de dos terços al Parlament nacional, la més gran de la història del país, el polèmic primer ministre, Viktor Orbán, va aprovar ahir una reforma electoral feta a la seva mida. El canvi forma part d'un seguit d'iniciatives que inclouen mesures per controlar des dels mitjans de comunicació fins al Tribunal Constitucional o el Banc Central, fet, aquest últim, que ha irritat tant la Unió Europea (UE) com el Fons Monetari Internacional (FMI), que han aturat les converses sobre les noves peticions d'ajut d'Hongria per afrontar el seu elevat deute. La nova Constitució que consagra aquest tomb cap a una democràcia de baix perfil entrarà en vigor l'1 de gener.
Amb l'ex-primer ministre socialista Ferenc Gyurcsány desprestigiat i amb l'excusa de frenar l'opositora ultradreta neonazi (el Jobbik, amb un 17% dels vots a les legislatives), Orbán, un gat vell que va forjar el seu ascens oposant-se al règim comunista, s'ha caracteritzat per una política regressiva respecte a les llibertats, els drets socials i l'europeisme. Euroescèptic militant, alineat quan li ha convingut amb les tesis britàniques, la seva presidència europea de torn durant el primer semestre d'aquest any va resultar un fiasco vergonyós per a la UE. Països del seu entorn immediat com Alemanya i Àustria no l'han deixat d'acusar d'exercir una competència deslleial amb la pràctica d'una política fiscal agressiva. I també ha estat qüestionada la seva política a favor de les minories hongareses dels països veïns.
Per tot plegat, Hongria s'ha convertit avui en un clar factor de desestabilització europea. En pocs anys, la transició a la democràcia ha derivat, sense cap fre intern ni extern, cap a un autoritarisme poc dissimulat. La seva evolució és un mal exemple en una Europa de l'Est políticament i econòmicament fràgil.
